Fart

Rebotiga futbolística. Escric aquest article després de l’empat del Barça contra el Chelsea i abans de la disputa del clàssic de clàssics: Real Madrid-F.C Barcelona. N’estic fart dels del canguelo. N’estic fart de les seves mentides, de la seva manca de respecte, de la seva arrogància, de la seva supèrbia, de la seva ignorància. N’estic tant fart que em demano per què no ens donen una lliga pròpia: si tan poc ens volen, si tant poc ens aprecien, millor que ens deixin en pau.

Em semblen ben tristos els presentadors d’esports de Cuatro. Em fan bastanta pena en Tomàs Guasch, en Roncero i tants altres que, desprès, de guanyar al Getafe per la mínima i patir per endur-se una victòria a Sevilla, porten al cim del futbol a un equip que està embrutant el seu històric escut. A la pregunta de ‘¿a qué nivel ha llegado el cagómetro esta semana?’, el sots-director del diari As, el premi Pulitzer Tomàs Guasch, respon, en una mostra de talent literari, ‘ a 25 millones de cagahercios, a tope o sea’. No em fan gens de gràcia ni, molt menys encara, una miqueta de por. N’estic fart de ser cornut i pagar el beure.

No sé si el Barça guanyarà la lliga, desconec si ens alçarem amb la Copa, i no tinc gaire clar que conseguim la Champions, però em resultat bastant igual. A la vida, arriba un moment en que un ha de posicionar-se. En la divisió del món entre culés i merengues, posicionar-se al cantó del Barça és una qüestió moral. Posicionar-se al cantó de l’equip blaugrana és dir que la fi no justifica els mitjans i que el futbol només deixa de ser banal quan es juga bé i es transforma un esport força ridícul – 11 homes en calces contra 11 homes en calces- en una bella combinació de ciències i art. Posicionar-se del cantó madridista és apostar per la dictadura de la mediocritat; dir que no hi ha cap altra llei que la del mercat i que l’únic que val és que, a la fi dels 90 minuts, el teu equip tingui un gol més al marcador que l’altre. Davant aquesta disjuntiva, tinc clar de quin cantó em col·loco. Jo vaig amb els bons, amb en Pep Guardiola i amb el president Joan Laporta. Continueu lluitant,we keep the faith. Gràcies per fer que ens puguem sentir orgullosos de ser del Barça !

Article publicat a La Manyana

PD La foto d'aquest article és la d'una tassa de vàter ja que sempre que vaig al bany me'n recordo dels graciosos del canguelo. Per cert, el meu lavabo no és tant xulo com aquest !