República independent

Torna el futbol a la rebotiga. Després de l’exhibició del dimecres passat davant el Bayern de Munich, i desconeixent el resultat del Barça davant el Recreativo de Huelva, proclamo aquesta columna territori pertanyent a la república independent del Barça, amb capital al Camp Nou.

El motiu que em porta a fer aquesta proclamació unilateral és, bàsicament, el fet que, avui per avui, el Barça és l’únic projecte engrescador i il·lusionant que tenim en un país que es cau a trossos. El projecte d’en Pep Guardiola és un projecte sensat, coherent, treballat, amb moltes hores i molt esforç al darrera i pot esdevenir un mirall en el qual molts pares de la pàtria podrien emmirallar-se.

El mateix conseller d’Interior del govern de la Generalitat, el sr. Joan Saura, podria demanar un parell d’entrades per anar a la llotja del Camp Nou i aprendre’n una mica. Si la Maleni Álvarez se’n va anar a Sibèria, en viatge d’estudis, per aprendre a gestionar aeroports amb nevades, el sr. Saura podria anar al Camp Nou, amb un cost mínim per l’erari públic, a aprendre com se surt d’una crisi amb un projecte triomfant, vinguin o no vinguin els títols. A més, podria prendre nota de l’esforç de continència verbal que està fent el president Laporta i ens estalviaríem tots plegats la vergonya d’escoltar, per exemple, com el sr. Conseller posa TV3 al centre de la diana de l’opinió pública per emetre ‘massa’ vegades les imatges de la càrrega del passat 18 de març. Qui dictamina quantes vegades és ‘massa’, sr. Saura? Però potser estic somiant massa i segurament m’hauré de conformar, que no és poc, en veure com el Barça afronta el partit de tornada contra el Bayern.

Article publicat a La Manyana el dia de la mona