Los principales patronos de las cadenas de televisión se han reunido hoy con la vicepresidenta del Gobierno para tratar el incremento de la telebasura, a raíz del trágico asesinato de Svetlana en manos de su ex-pareja. Al salir del encuentro, los capitostes de nuestras teles han declarado que no quieren que se les responsabilice de la violencia de género. Hombre, de entrada nadie lo está haciendo pero suena más a excusa que no a respuesta real. Los ejecutivos de Tele5, de Antena3, de Cuatro, de La Sexta, son gente brillante que saben lo que llevan entre manos. ¿Qué significa esto? Pues que dan excusas de mal pagador para evadir la responsabilidad de ofrecer unos contenidos sumamente baratos y que se basan, exclusivamente, en la burda manipulación de las emociones de los espectadores. Trabajar y apostar por formatos más difíciles - pienso en la serie 'Gominolas'- reducería su ya amplia cuenta de resultados y es por ello que no están dispuestos a renunciar al Diario de Patricia y a toda la mierda que sea necesaria ya que les da altísimos shares y, en consecuencia, altísimas ganancias publicitarias. Lo dicho, nadie les hace responsables de la violencia de género - el único es el que levanta el cuchillo - pero, como dijo mi admirado Víctor Amela, 'no se sienten ni tan siquiera un poquito mal, por lo que ha sucedido'
miércoles, 28 de noviembre de 2007
domingo, 25 de noviembre de 2007
Tarragona està adormida?
D'un temps ençà noto a Tarragona adormida. Serà el fred de l'hivern o el Nadal que s'apropa però la ciutat fa la impressió d'estar instal·lada en una inèrcia ben estranya.
Avui mateix, passejant per la Rambla Nova, encara restaven obertes les parades de la Fira de l'Oli que va terminar el dissabte a la nit. Obertes però buides. és a dir, hi havia el cartell de la Cooperativa que fins fa 24 hores havia ocupat aquell espai, però res més. Bé, això no és del tot cert. Els participants de la mostra havien deixat la brossa de les dues jornades a la vista del públic i tot plegat era un espectacle una mica lleig. Què pensaria un turista que passeges per l'arteria principal de la ciutat? La resposta, sembla evident, seria molt negativa però el més preocupant és l'impressió de ser jo l'únic que em molestava veure les ampolles buides d'oli a la vista de tothom i alguna de les parades més bruta que els lavabos d'una discoteca la nit del dissabte.
Fa la impressió que poc a poc ens anem instal·lant en una dolça decadència - li copio l'expressió a en David Madí- en la que hom es pregunta si la frase del president Montilla - ' la gent no va a votar perquè ja li està bé el que hi ha'- és més certa del que molts ens imaginàvem.
Tot i això - i per acabar amb un missatge optimista- s'apropa un 2008 en el que es recuperara el Metropol i Tarragona serà la seu d'esdeveniments que ajudaran a reactivar una ciutat que, avui per avui, dorm el son d'un hivern una mica més dur que l'anterior. Així doncs, només cal esperar per saber si aquest cronista exagerava quan va escriure aquestes línies i si, com se sol dir, el millor està per vindre.
PD Penjo una foto de la Rambla presa del google ja que malauradament no portava càmara fotogràfica i no he pogut retratar les parades de la Fira de l'Oli.
miércoles, 21 de noviembre de 2007
Ha muerto Fernán-Gómez
Fernando Fernán-Gómez ha fallecido hoy y cualquier cosa que diga sonara ridícula e inútil. El lunes dejé un post deseándole una pronta recuperación. Los tímidos nos sentíamos protegidos por la larga sombra de este maestro. La cultura española se queda huérfana, se ha ido un titán. Cuando le entregaron el Nobel, José Saramago dijo que si había mirado lejos era porque había estado sobre hombros de gigantes. Hoy y se fue un gigante y ya sólo queda Alfredo Landa y que Dios lo guarde por mucho tiempo.
lunes, 19 de noviembre de 2007
Fernando Fernán-Gómez
Leo, con preocupación, que el actor, director, autor y hombre renacentista donde los haya, don Fernando Fernán-Gómez se halla hospitalizado en el madrileño centro sanitario de La Paz. Para algunos, la mayoría, la noticia pasara desapercibida ante el alud de malas nuevas que los medios de comunicación regurgitan cual Saturno tras una mala digestión. Para otros, la minoría, se trata del primer signo de debilidad que da uno de los pocos titanes de la cultura española. No porque don Fernando sea de izquierdas, no porque envíase gozosamente 'a la...' a un incrédulo fan que no sabía distinguir entre la ficción y la realidad, sino por la totalidad de su conocimiento, por el aplastante peso de su sabiduría en tiempos de'OT' y cultura basura y por esa voz poderosa capaz de hipnotizar a la platea más rebelde. Hay que irse a los vilpendiados Estados Unidos para lograr encontrar a alguien que domine los escenarios, la literatura, la cámara, con la maestría de la mesiánica barba de don Fernando.
¡Cuídese Maestro! ¡Y póngase bueno pronto!
PD Ilustro este post con la caricatura que Vizcarra, dibujante de El Jueves, le hizo a Fernando Fernán Gómez. ¿Por qué? Porque me apetecía dar una visión diferente de un personaje único.
jueves, 15 de noviembre de 2007
Gràcies i una petita reflexió
Els amics del Saló dels Penjats em donen la benvinguda al ciberespai i no puc, per menys, que agrair-lis el gest. Pels qui ho desconeguin el Salò dels Penjats- Galeria dels Monstrus es tracta d'un col·lectiu d'una mica més de 30 periodistes del Camp de Tarragona i Reus que han creat un espai de notícies i debat a Internet que en poc més de mig any s'ha convertit en un autèntic referent informatiu a la demarcació. Polítics i no polítics recorren als Penjats per assabentar-se dels detalls sucosos, dels complements que fan de la notícia un text informatiu complert i que permeten anar més enllà del titular que toqui.
Alhora els Penjats, com tot bloc de la xarxa, permeten la interacció amb els lectors i és en aquest punt on caldria aturar-se per tal de fer una petita reflexió. Sense voler posar límits a la llibertat d'expressió , més enllà dels que marqui l'acció de la justícia, el Saló dels Penjats corré el perill d'acabar com el Tamarro d'Andorra, un bloc revolucionari al seu moment i amb informació incómoda per a la classe política del Principat que trolls interessats van acabar desprestigiant fins reduir-lo a la barra lliure de descualificacions i insults diversos en la que s'ha transformat avui en dia.
Els Penjats, amb la inestimable col·laboració dels Monstrus, han de fer front als porucs de la llibertat d'expressió, del debat i que ni saben, ni volen saber com conviure amb l'espai de llibertat que avui en dia suposa Internet. Molta sort.
lunes, 12 de noviembre de 2007
El rei, Chàvez i el 'politono'
Sembla inevitable fer referència avui a la topada reial entre Joan Carles I i Hugo Chàvez, president de la república bolivariana de Venezuela, a la clausura de la Cimera Iberoamericana del passat cap de setmana a Santiago de Xile.
Sa Majestat va respondre amb un rotund i mai vist '¿por qué no te callas?' a un Chàvez que sense venir a compte es va embolcallar amb la bandera de l'antiaznarisme per reflotar, de cara al públic veneçolà, una imatge massa malgastada per anys de perillós populisme. Arribats a aquest punt - em permetreu la nota nostàlgica - li dono la raó a mon pare quan em deia allò que mai confiis en els populistes.
Reprenc l'anàlisi per la via catalanista i em sap greu com companys de professió com l'estimat Octavi Saumell confonen el llegir amb l'escriure i no saben veure que darrera l'estirabot del Rei hi ha la voluntat de plantar-se davant un perillòs personatge que no dubta a tirar la pedra i amagar la mà. Sa Majestat es va guanyar el sou dissabte a Xile i va defensar els interessos espanyols - catalans inclosos, només cal recordar la important presència d'empresaris de la terra 'allende los mares'- davant uns demagogs que en nom d'un suposat genocidi indígena ara fa 500 anys es creuen ungits per donar lliçons de moral als Europeus.
Déu ens guardi dels salvapàtries com Hugo Chàvez o Daniel Ortega, president de Nicaragua i també participant a la picabaralla xilena. En Chàvez ha cambiat l'etiqueta de l'enemic que tot règim autoritari necessita per consolidar-se i mantenir-se: ara la dignitat nacional veneçolana no només està amenaçada per 'Mister Danger' i els seus acòlits sino per un Estat Espanyol que no fa altra cosa que intenta crear riquesa allà on el deixen.
I de coda: em meravella la capacitat de recòrrer a l'humor que tenim en aquest país. Als minuts de la ja llegendària topada ja corrien els acudits per Internet i ja s'havia fet el 'politono' amb l'esbroncada reial. Aquesta conya marinera és la que ens permet sobreviure.
Benvinguts
Utilitzo aquest espai per donar-vos la benvinguda a aquest blog, el meu: capitandorra. Em permetreu que us faci cinc cèntims sobre el seu contingut: serà un espai bilingüe, en el que tant s'utilitzarà el català com el castellà; serà un espai audiovisual, en el que es recollirà la meva passió pel cinema i per la televisió; serà del Barça o no serà - com dirien els clàssics- i finalment buscarà ser un bloc de debat on es recolliran i s'analitzaran aquelles noticies d'Andorra, de Tarragona, d'arreu el món que puguin aixecar una mica de polseguera, estimular unes neurones massa sovint adormides....I tot això, actualitzant un cop cada dos dies...O així s'intentarà...Així que, benvinguts a aquest humil racò de la ciberesfera que avui, dilluns 12 de novembre de 2007, acaba de veure la llum
Suscribirse a:
Entradas (Atom)