jueves, 26 de febrero de 2009

Andorra


El dia 26 d’abril el Principat d’Andorra celebra eleccions generals. S’hi presenten el Partit Lliberal, que porta 15 anys al poder; l’Alternativa, coalició que agrupa al Partit Socialdemòcrata, el Gupi – al Principat, els partits tenen noms realment curiosos-, i Independents; Nou Centre, formació sorgida de les restes d’altres sigles polítiques, així com professionals allunyats de la vida pública que han estat definits, per algun gran guru andorrà, com la ‘generació perduda’; i Andorra pel Canvi, una plataforma que compta amb un candidat ‘angelical’ – l’adjectiu, sarcàstic, sens dubte, és de collita pròpia- que, segons ell mateix es defineix a la seva pàgina web, ‘no es vol posicionar ni a la dreta ni a l’esquerra, ni al centre’.


La crida a les urnes arriba al bell mig d’un fort toc d’atenció de Nicolas Sarkozy, copríncep de les Valls d’Andorra, a més de marit de la Bruni i altres futileses a les que dedica el seu temps, a les classes dirigents del país, per la presència d’Andorra a la llista de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) de paradisos fiscals no cooperatius. Situats en una crisi financera internacional, que t’acusin de paradís fiscal, no és pas de l’agrat de ningú. El G-20, reunits a Berlín fa pocs dies, ja va amenaçar amb greus sancions als països considerats ‘paradisos fiscals’. El Principat viu un moment, a nivell de relacions internacionals, francament complicat, però no en tinc cap dubte que se n’acabarà ensortint i que la sang no arribarà al riu: hi ha massa interessos en joc.


El que em preocupa és que no veig que cap dels candidats a Cap de Govern s’hagi aturat ni un sol segon a comentar l’espantosa crisi de valors que viu el Principat i no se n’adonen que la columna vertebral del país, ‘l’andorranitat’, corre el gran risc de desaparèixer. Si Andorra perd el seu autèntic fet diferencial, tant és resoldre o no el problema de la OCDE, ja que després d’aquest en vindrà un altre, i després un altre, i després un altre més....Així fins que el Principat esdevingui una anècdota en els llibres d’història d’Europa. Tant de bo m’equivoqui !


Article publicat a La Manyana


PD L'escut d'Andorra té un lema preciós 'Virtus Unita Fortior', o el que és el mateix, 'La Virtut unida fa la força'.

jueves, 19 de febrero de 2009

L'empresari-lladre


Em confesso sorprès pel cas de l’empresari de la construcció lleidatà que, presumptament, es dedicava a robar per pagar els seus deutes. No tinc gaire clar quin hauria de ser l’enfoc d’aquesta noticia. Els mitjans, sempre disposats a recórrer al tòpic, poc han trigat en responsabilitzar a la tan popular crisi dels actes d’aquest senyor. Em sembla massa fàcil, massa senzill.


La història és que l’home en qüestió està acusat d’haver atracat 4 bancs, dels quals va sostreure 80.000 euros. El constructor va ser detingut en el moment que es disposava a perpetrar el seu cinquè atracament. La policia ha manifestat que sembla ser que el lladre va fer servir els diners per pagar els deutes pendents i d’aquest fet, afegint-hi una ràpida confessió, les forces d’ordre han deduït que l’acusat no presenta el perfil típic de lladre.


Alto les seques! O sigui que una persona que roba 4 bancs i es disposa a atracar un cinquè, no té ‘el perfil típic de lladre’? Realment cada cop tinc més dubtes de si la crisi és únicament econòmica o també intel·lectual: si una persona ven carn, és un carnisser, no? Així, si un home roba, és un lladre, no? La resposta la tinc clara però em sorprèn aquesta indigència mental en la qual ens hem instal·lat. Si aquest senyor va robar, i així es demostra en el judici posterior, ha comès un delicte i les circumstàncies que l’han empès a delinquir són, només, atenuants.


Em sembla indicador dels temps que vivim el fet que la responsabilitat individual d’aquest senyor, en el cas que n’hi hagi, es traslladi a un ens tant abstracte com el de la ‘crisi’. Fins que no entenguem que som responsables dels nostres actes, no començarem a treure cap del forat tant gros en el qual ens estem enfonsant.


Article publicat a La Manyana
PD He estat uns dies fora, durant els quals no he actualitzat el blog....Ara recupero la mitjana habitual !