Felicitat

La Rebotiga, com bé saben els que la llegeixen, és de periodicitat setmanal. En els set dies que van d’un article a un altre, em plantejo centenars de temes dels quals podria escriure tres o quatre frases més o menys encertades i donar llum a alguna idea més o menys original. Sempre cerco temes que tinguin dins seu, o que em provoquin, una certa tensió, amb el convenciment que seré capaç de transformar la tensió en el conflicte que tot relat necessita.

Desprès del 2-6 al Bernabéu el passat 2 de maig, i impregnat per la bondat d’aquell que no vol fer massa sang de l’enemic caigut en combat, em vaig plantejar dedicar l’article al Real Madrid, demanant la prompta recuperació del club de Chamartín. La competència és bona i el Barça necessita al Madrid per mantenir la tensió – sempre la tensió!- que el fa mereixedor de la sort dels Déus. Però és que resulta que el dimecres, 6 de maig, quan passaven dos quarts d’onze de la nit i mancaven poc més de dos minuts perquè el Chelsea fes fora al Barça de la Champions League, Andrés Iniesta, Don Andrés, es va inventar un xut que portava el segell dels campions: 1-1 i a la final de la Champions vestits amb l’aurèola màgica d’aquells que estan destinats a fer-ne una de molt grossa.

Davant tanta felicitat, l’únic que em queda per fer és treure’m el barret, donar les gràcies a l’equip i gaudir d’una primavera més romana que mai. A tots aquells lectors que no siguin del Barça, els hi prego disculpin l’alegria d’aquest articulista ! De cara a la setmana vinent miraré de recuperar la mossegada que necessita tot columnista que vulgui ser conegut com a tal.

Article publicat a La Manyana