Aigües revoltes

Baixa nerviós el Valira i això ho saben bé els veïns lleidatans del Principat d’Andorra. El resultat de les últimes eleccions va deixar un escenari nou a Andorra ja que tot i que hi va haver un clar guanyador en vots, el Partit Social-Demòcrata-L’Alternativa (PS), la seva victòria no es va veure traduïda en un número suficient d’escons que li permetés formar govern en solitari. Les dues altres formacions que van aconseguir entrar al Consell General, institució andorrana equivalent al Parlament, van obtenir la representació suficient – 11 escons Coalició Reformista (CR) i 3 Andorra pel Canvi (ApC)- que els hi permetria, arribat el cas, bloquejar la constitució d’un govern social-demòcrata.

L’escenari és l’habitual d’una negociació política però, i aquest és el motiu del malestar general, els tres partits elegits pel poble el passat 26 d’abril han fallat, i molt, a l’hora d’exercir pedagogia política. És absurd que la gent s’enfadi perquè CR o ApC en algun moment de la negociació hagin demanant contrapartides, com ara la seva presència en un executiu de concertació a canvi del seu suport a la formació d’un govern del PS. Un polític sense poder – és a dir sense competències i sense pressupost- és tan útil com un video VHS en plena època dels DVD. Davant la manca de coneixement de les democràcies parlamentàries, cal defensar, també, el dret de qualsevol candidat a presentar la seva candidatura per a formar govern. No deixa de ser una forma, com qualsevol altra, de defensar el seu programa davant els representants del poble andorrà.

És absurd, també, que des de les files de Coalició Reformista i Andorra pel Canvi es carregui contra el PS per una suposada manca de voluntat de consens. Home, sembla clar que si un ha guanyat les eleccions el que vol és portar a terme el màxim possible del seu programa electoral i fer-ho a la seva manera. Per tant, i amb la seguretat que al final de les negociacions la sang no arribarà al riu – és a dir, no hi tornaran haver eleccions i l’actual govern no quedarà en funcions fins d’aquí un any, quan la llei preveu que es pot tornar a convocar a la ciutadania-, des d’aquesta rebotiga aposto per deixar governar al Partit Social-demòcrata, amb en Jaume Bartomeu al capdavant i quedar a l’espera de resultats. Si les dues formacions restants no estan satisfestes amb les accions del futur govern social-demòcrata disposen de mecanisme suficients com per manifestar-ho.

Qualsevol altra mesura seria una irresponsabilitat en el context actual, on Andorra ha de resoldre el seu problema d’encaix amb Europa abans de final d’any.

Article publicat a La Manyana