El Barça s'ha fet gran

En la temporada triomfal que enguany està fent el Barça s’ha centrat el focus d’atenció informativa en diversos rostres sens dubte mereixedors de tot tipus d’homenatges i distincions: de Guardiola a Iniesta, passant per Messi, Eto’o, el recuperat Henry i el sempre discutit Victor Valdés.

Tinc la sensació que a qui no se l’ha acabat de fer justícia és al president Joan Laporta. Sé que els detractors d’en Laporta estan carregats d’arguments, alguns raonables i altres, senzillament, insostenibles. Sóc conscient que el president del Barça ha comès alguns errors que, desde la benevolència, es podrien calificar com a falta de diplomàcia, o de tacte, i desde la beligerància no es dubta a titllar-los d’imperdonables i indignes d’algú que ocupa un càrrec tant important.

Sincerament: m’importen ben poc el famós lloro, les bronques al xofer o els problemes als controls dels aeroports.

En Laporta ha aconseguit que el Barça, d’una vegada per totes, es faci gran i abandoni el victimisme dels anys d’en Nuñez. En Josep Lluís Nuñez, com tots els règims que duren massa, es va envoltar d’una cort d’aduladors que li han fet més mal que bé al club blaugrana. El nuñisme van ser plors, banys al Tàmesis, cadires volant en el moment de despatxar a un entrenador amb aires de geni i, sobretot, autocompassió.

Nuñez mai va creure en el Barça, mai va creure en que som més que un club i així ens anava, feliços de vèncer al Madrid en el derbi anual i oblidant-nos que el club blanc sumava títol rera títol. Ara són ells els que s’alegren de les nostres derrotes i animen als nostres adversaris. Ara són ells els que s’emmirallen en nosaltres, a la recerca d’un esperit perdut. Ara, fins i tot, els fantasmes dels culés antics, el fantasma del ‘ai què patirem!’, s’esvaeix en l’alegria d’un Barça que, a la fi, s’ha fet gran; d’un Barça que s’ha allunyat d’amics que semblen enemics i enemics que volen passar per amics. I tot ho ha fet gràcies a en Joan Laporta: gràcies President !

Article publicat a La Manyana