Toros

No he anat mai en ma vida a una plaça de toros. Crec que tampoc he vist una ‘corrida’ per televisió. Em sento lleugerament atret per la mística que envolta a José Tomàs. No m’agraden els escrits de Hemingway sobre toros i no m’interessa, gens ni mica, si a Orson Welles li agradaven els toros i si el Fary s’ho va muntar amb Ava Gardner o no. Tampoc m’acabo de trobar del tot còmode als zoològics. Sempre que en visito un no puc evitar enrecordar-me’n d’aquella genial tira còmica d’en Calvin i Hobbes en la que el Calvin li diu, tot emocionat, al seu tigre de peluix, que aniran al zoo i li demana si el vol acompanyar, i el tigre de peluix que, gràcies a la màgia del còmic, parla, li contesta, tot sarcàstic que d’acord, que ell l’acompanya al zoo només si després van a visitar una presó.

Feta aquesta llarga aclaració personal, tant necessària en la Catalunya absurda i políticament correcta en la que vivim, confesso que no estic d’acord en que es prohibeixin els toros i em sembla que el Parlament de Catalunya està per alguna cosa més que per debatre sobre una parida com aquesta. No m’escandalitzen en excés les declaracions del filòsof Jesús Mosterín en les que compara els toros amb l’ablació femenina o la violència de gènere, nou manament del catecisme progresista. Les trobo del tot lògiques si tenim en compte que ens hem instal·lat en el marc mental del ‘bonisme’, una de les aberracions filosòfiques més grans que mai hagin existit. Tampoc em commouen excessivament els parlaments dels toreros i dels defensors de la festa.

Em sembla que tot plegat és molt més senzill: demanar que no es prohibeixin els toros és posicionar-se a favor de la llibertat. Els toros, avui per avui, és una qüestió de llibertats individuals. És una llàstima que el progressisme ‘papanates’, en feliç expressió de Quim Monzó manllevada al periodista Jordi Barbeta, hagi ressucitat econòmicament una festa que la pròpia lògica del lliure mercat estava a un pas de fer desaparèixer.

Per cert, i abans de tancar la rebotiga d’avui, confesso que si algun animalista se li acudeix demanar que prohibeixin el foie, pel patiment de l’ànec, em presentaré al Parlament per reclamar el meu dret a menjar-me el fetge de tant gustós animal. Fins la setmana vinent.

Article publicat a La Manyana