De Papanates i altres herbes

La deriva actual del Progressisme Papanates és preocupant. Les darreres declaracions de la Ministra d’Igualtat, Bibiana Aido, secundada per la totpoderosa vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, feien incidència en la necessitat de convertir el feminisme en matèria troncal en els estudis universitaris i, fins i tot, en la necessitat d’impartir aquesta assignatura a la canalla. Acte seguit, el presentador dels informatius dóna la notícia que un animal li ha fotut un tret a la cara a la seva parella, viva de miracle en el moment d’escriure aquestes línies. L’animal de la pistola, com no podia ser de cap altra manera, tenia una ordre d’allunyament. I a servidor de vostès, aquest columnista, li entra el dubte: la Ministra d’Igualtat, la vicepresidenta econòmica, el president Zapatero – no sigui el cas que em titllin de masclista- són uns bonifacis amb molt mala sort o uns cínics sense ànima.

La primera teoria, la dels bonifacis, vindria a dir que Zapatero i el bonisme està ple de bones intencions però la realitat, crua i tossuda, i els malvats 10 milions d’espanyols – remarco el sarcasme- que no li van votar, impideixen que aquest sigui el país que ZP té al cap. A mi, què volen que els hi digui, no em convenç gaire. La teoria dels cínics sense ànima vindria a dir que darrera la màscara de defensor de les causes minoritàries el que hi ha és un hàbil estratega polític que descomposa la societat en petits grupets, als qui els hi ofereix la protecció del tot poderós Estat a canvi de la seva lleialtat quan arribi la hora de les urnes. Personalment, aquest columnista se situa en un terme mig. Crec que Zapatero és extremadament calculador, també crec que té altes dosis d’avatar, d’adanista vingut al món a salvar-nos dels nostres pecats, i un elevat greu d’incompetència, de manca de preparació pel càrrec.

El que no puc evitar és que se’m regiri l’estómac cada cop que veig a la panxacontenta de la Ministra Aído donant lliçons de moralitat a tort i a dret i mentre, les víctimes per violència de gènere, van caient ja que el govern de l’adanista Zapatero no dóna els recursos necessaris a la justícia per poder fer la seva feina. Tot plegat, si no fos tràgic, seria ridícul.

Article publicat a La Manyana