El President Joan Laporta

El President Joan Laporta és el millor president de la història del Barça. El projecte del President Joan Laporta i de tots aquells que han passat per la Junta Directiva era tant bo, tant potent, que ha pogut suportar el factor humà que tant de mal li ha fet a Joan Laporta. Laporta ha comès errors, errors anecdòtics que els representants de l’antic règim han intentat transformar, amb molta mala fe, en categories.

Aquest columnista, que no té el plaer de conèixer al President Laporta ni a ningú de la Junta, és un culé agraït i és per això, des de que aquest profund agraïment i fora de tota sospita d’interessos laportistes o anti – laportistes, que vull dir que el President Laporta ha comès un error greu. La gestió de la candidatura continuïsta que havia d’encapçalar Alfons Godall ha estat pèssima. Si la idea de Laporta era anomenar un hereu, ho hauria d’haver fet públic des d’un primer moment. Si Laporta volia tenir un hereu havia d’entendre que els hereus tenen el dret, fins i tot l’obligació, de fer el que els hi roti amb l’herència rebuda.

La imatge que ha transmès el President Laporta, perquè tampoc s’ha pronunciat al respecte, ha estat la de qui volia continuar manant des de l’ombra i la història diu que aquests aspirants a titellaires solen veure com el seu llegat és veu embrutat per sospites d’ambicions desmesurades. El llegat de Laporta és immens, perquè ha ajudat al Barça a passar de l’adolescència a una maduresa espectacular. L’espantós planificament de la seva sortida de la Presidència, i la seva possible entrada en política, fa que aquest llegat no llueixi com hauria de fer-ho.

El President Laporta té encara una oportunitat per sortir com es mereix de la presidència del club blaugrana: ha de plegar, deixar una Junta en funcions d’aquí a les eleccions i fer una crida a la unitat de tot el barcelonisme al voltant d’un projecte, el seu, que s’ha demostrat clarament triomfador i motiu d’orgull de tots els culés. Laporta ha construït un Barça catalanista, internacional, solidari i ètic. Laporta té molts motius per sentir-se orgullós però com a culé agraït li vull dir, des d’aquest rebotiga, que li ha arribat el moment de marxar i recollir els llaures que s’ha guanyat.

Article publicat a La Manyana