Ho sento, no me’n sé estar. Sóc conscient que el sentit comú i les mínimes normes d’educació convidarien a dedicar aquesta rebotiga al anàlisi del cactus siberià abans que parlar d’aquest homínid que ha copat, i coparà, tants titulars gràcies al seu estirabot a televisió espanyola, la tele de tots. No me’n puc estar perquè el personatge, John Cobra, és una fantàstica metàfora de l’estat actual de la qüestió.
Anem a pams. Resulta que el suposat cantant de rap, i ‘cariño’ de la sempre dolça Anne Igartiburu, és un ex – presidiari. El desqualifica aquest fet per presentar-se a un concurs en el que se cerca candidat per Eurovisió ? Home, d’entrada no, ja que si em permeten que em posi un pèl demagògic (exercici altament recomanable, ni que sigui un cop per setmana, per evitar pujades de tensió), grans artistes, com ara Oscar Wilde, han passat per la presó, injustament en el cas de l’escriptor irlandès, i ben merescut en bastants altres. El fet és que, fins a l’arribada del bonisme, tots aquells que passaven per l’hotel reixes, d’una forma o altra, modificaven la seva conducta. En John Cobra, no. En John Cobra ha passat per la presó i no sent ni una mica de vergonya per aquest fet i, el que és més probable, m’imagino que tampoc entén perquè va restar dos anys privat de llibertat.
Així doncs, tenim a un subjecte sense responsabilitats, molt proper a l’home sense atributs, davant una munió d’espectadors disposats a idolatrar un festival tan hortera com el d’Eurovisió. El resultat era previsible. Entre uns que idolatren a
A mi, el que em ve de gust és engegar-los a tots plegats a pastar fang, a uns i als altres. Deixin a la gent normal en pau i si el John Cobra vol guanyar-se la vida fent el pallasso al circ de la tele, a mi ja m’està bé, però no em vulguin fer creure que això és important !
Article publicat a La Manyana
No hay comentarios:
Publicar un comentario