La setmana vinent, amb el nou president del Barça ja ha elegit, dedicaré una rebotiga a parlar del tema. Avui, com que em vaig descomptar, haig de defugir del retrat que vaig prometre del candidat continuïsta, Jaume Ferrer, ja que no tindria gaire sentit continuar parlant de candidats ja que, quan aquesta columna vegi la llum, ja hi haurà un president in pectore. El que si voldria comentar és un fet que ha succeït en els darrers dies de campanya electoral. Un antic directiu del Barça a l’època d’en Joan Gaspart, un senyor que es diu Luís del Val, va fer una roda de premsa per denunciar que, en la venta d’uns terrenys del club, algú havia fet “el negoci de la seva vida”, en paraules del mateix senyor del Val. El senyor del Val, no content amb això, va i afirma que, si guanyen les eleccions Marc Ingla o Jaume Ferrer, portarà aquest tema als jutjtas i si ho fan Rosell o Benedito, ho deixarà en mans d’ells dos, perquè en facin el que vulguin. Cap periodista de la sala li va preguntar res sobre aquesta declaració. Tots els informadors presents es van limitar a prendre bona nota del que no era res més que una burda maniobra dels obscurs temps nuñistes. Amb aquesta jugada, el senyor del Val només pretenia estendre l’ombra del dubte sobre les candidatures de Marc Ingla i Jaume Ferrer. A l’Agustí Benedito no el va posar al mateix sac, perquè necessitava una coartada per evitar que l’acusessin d’afavorir al Sandro Rosell. Doncs miri, ja ho dic jo, i ho dic ben alt, si el senyor que fa aquesta denúncia pública té proves, el que ha de fer és anar a un tribunal i no estendre l’ombra de la sospita. Això és el que tindrem els culés si en Sandro Rosell és elegit president del Barça: nuñisme. I si en Sandro Rosell no surt elegit i l’Agustí Benedito aconsegueix donar-hi la volta, que es prepari, perquè els canons nuñistes volen un Barça pobre d’esperit per poder controlar-lo.
Article publicat a La Manyana
No hay comentarios:
Publicar un comentario