Un tema seriós

La rebotiga d’avui la dedico a un tema seriós, un tema greu i de suma importància tant pels veïns de les terres de Lleida com pels habitants d’Horta de Sant Joan, el bonic poble de la Terra Alta que tant va marcar a Pablo Picasso. Les darreres notícies aparegudes sobre el tràgic incendi del passat 21 de juliol que va acabar amb la vida de cinc membres de la unitat del Graf de Lleida m’han remogut l’estòmac.

M’ha fastiguejat la complaença, la indignant tranquil·litat del conseller de Medi Ambient, el membre d’ICV, Francesc Baltasar. Baltasar ha considerat un ‘error’, i no un engany, haver atribuït, com va fer, a un llamp l’origen de l’incendi quan avui hi ha dos galifardeus tancats a la presó com a presumptes responsables de la tragèdia. Es nota que el conseller no trepitja el territori i des de la torre de cristall del Govern, tant li fot cinc, com cinquanta. Si avui diu negre, i demà ha d’afirmar que és blanc, cap problema, que la casa és gran i avall, que fa baixada. No cal assumir cap responsabilitat ja que l’actuació de Baltasar va ser fruit d’un error i, com tothom sap, qui té boca, s’equivoca. Dimitir? Ep, això són figues d’un altre paner, i per què hauria de dimitir el sr. Conseller de Medi Ambiet per un ‘error’ d’aquest tipus? Fins aquí, tot entraria dintre la macabra lògica de la vida política del Tripartit II: el que compta és la cadira i si per això ens hem d’empassar un gripau, porta la sal de fruites que ajudarà a pair-ho.

El que ja és de vòmit és la següent jugada que, a nivell mediàtic, ha realitzat el govern de la Generalitat. La filtració a TV3, televisió pública depenent del Govern, de l’informe que insinua que la mort dels 5 bombers lleidatans és fruit d’una mala actuació d’aquests professionals, és una d’aquelles maniobres que hauria de passar a la història de la infàmia. Desviar la pressió mediàtica que viu el Govern centrant el focus d’atenció en les 5 víctimes mortals és, clar i català, fastigós. La filtració de les fotos dels pasarells, presuntament incendiaris, a un diari s’emmarca dins el mateix moviment. El llamp d’en Francesc Baltasar ha quedat oblidat i ara, en primer pla de l’actualitat, hi ha la cara de tòtil d’un dels dos detinguts i les dramàtiques converses que els bombers, caiguts en acte de servei, van mantenir minuts abans de perdre la vida. Els dirigents polítics que han permès això se’ls hi hauria de caure la cara de vergonya !

Article publicat a La Manyana

PD La vinyeta és l'única que recull el que realment es mereixen els bombers caiguts en acte de servei: un gest d'agraïment etern !