Ni puc, ni sé, ni me’n vull estar. El Liverpool va acomiadar al Real Madrid d’Europa amb 4 gols que van destrossar l’arrogància blanca. El Barça es va classificar per a quarts de final de la Champions League, regalant una primera part de luxe que convida a somiar amb la primavera romana. Per davant, abans de cantar victòria, queda un camí molt complicat on els clubs anglesos, amb especial atenció al Manchester United i als d’Anfield Road, es mostren com els escolls més difícils de superar.
Avui, quan encara falten dos mesos llargs perquè els títols, si finalment arriben, omplin la vitrina del museu blaugrana, vull felicitar al president Joan Laporta per haver apostat, en moments molt complicats, per reforçar la identitat del club i no deixar-se endur pels cants de sirena resultadistes, per aquells que creuen en allò tant cínic de ‘qui dia passa, any empeny’ i que són incapaços de parir cap idea, de bastir cap projecte que pugui entusiasmar, que pugui il·lusionar a un col·lectiu, a una societat, tant mancada de fe com la nostra. Gràcies, president, per no deixar que el Barça es transformi en un club qualsevol ! Gràcies, president, per defensar una història que va començar allà pels anys 90 del segle passat, quan un holandès genial va asseure’s a la banqueta del nostre equip !
Ho deia al començament d’aquest article: ni puc amagar l’orgull de ser del Barça; ni sé dubtar d’aquest equip; i, sobretot, no me’n vull estar de dir que ser del Barça és molt maco i que ser culé és dir que hi ha una ètica, que les formes importen i que la fi no justifica, mai de la vida, els mitjans. Ah, me n’oblidava: els del canguelo que vagin esperant el seu particular salvador, en Florentino, i segueixin amb les seves campanyes mediàtiques; mentre, nosaltres continuarem fent l’únic que sabem fer, jugar a futbol !
Article publicat a La Manyana
PD La foto del post correspon a l'Estadi Olímpic de Roma, seu de la final de la Champions d'enguany. Hi arribarà el Barça? S'admeten apostes....
No hay comentarios:
Publicar un comentario