viernes, 2 de enero de 2009

Franja de Gaza, Any 2009


Ja ha arribat l’any nou i, abans de dedicar-li temps a analitzar la crisi que segons tots els experts empitjorarà enguany, voldria dedicar aquesta rebotiga a parlar de l’ofensiva militar d’Israel a la franja de Gaza que, en el momento de redactar aquestes línies, ja s’ha cobrat 420 morts palestins, 2.000 ferits i 4 morts israelians, segons les informacions aparegudes en els mitjans de comunicación nacionals. No seré jo qui li negui a Israel el poder exercir el dret a la legítima defensa, i tampoc seré jo el qui menysvalorará l’efecte de viure sota els cohets llançats de la franja de Gaza. No posaré en dubte, sobretot perque no tinc informació per desmentir-ho, que Hamàs utilitzi escuts humans per protegir les seves instal·lacions i em crec que Hamàs és una organització terrorista.


El que sí afirmo, i ho voldria fer sense embuts, és que de cap de les maneres és aceptable la retòrica extremadament belicista dels líders polítics israelians, així com la desproporció de la seva defensa. No és acceptable que la ministra de Defensa israeliana, Tzipi Livni, argumenti que no és necessària cap treva humanitària, ja que no hi ha cap urgencia humanitària; amaga un cinisme tan espantòs que hom agreix que no sigui la primera ministra d’Israel.


La violència de l’acció d’Israel, la desproporció de la seva resposta – que sens dubte amaga problemas interns del govern israelià- ens posa en perill a tots. A la franja de Gaza s’hi juga bona part del nostre futur, s’hi juga la legitimitat moral d’Occident davant del terrorisme d’arrel islamista. No puc deixar de recordar aquella pregunta tan terrible, tan atroç, de si valen més els nostres morts que els seus. El pare, el germà, el fill, el cosí, el nebot, la muller que ha vist com la seva familía desapareixia sota el foc de l’armament israelià, és un home, una dona, un nen, disposat a fer-se volar pels aires i endur-se tot el que hi hagi per davant. Pel nostre futur, s’ha de demanar a Israel que aturi aquesta terrible ofensiva!


PD Article publicat a La Manyana


PD 1 Ilustro el post amb una imatge d'un mapa de la franja de Gaza.

1 comentario:

La casa de Pinel dijo...

capita andorra la crisis no se puede analizar pues no existe tal crisis, sucede que hamas no para de matar en el nombre de su religion, sucede que isrrael tiene pasta y poca memoria, ademas no ve mas que enemigos en gaza i no se percata que tambien hay civiles, estos ultimos son los que mueren.
pero no te preocupes todo esto dicen es en el nombre del bien ciudadano, creo que lo e resumido explicitamente.
un saludo y feliz año 2009