viernes, 16 de enero de 2009

'Mi nombre es Harvey Milk': la peli del cap de setmana


Fa uns dies, un grup de joves va organitzar una performance-protesta, presumptament sense comptar amb el permís corresponent, davant una botiga de la Rambla Nova de Tarragona. La veritat és que el presumpte activisme d'aquest grup feia bastanta 'grima', sobretot pel que tenien d'antics i carrinclons els lemes exhibits. En sortir de veure 'Mi nombre es Harvey Milik', als cines Oscar Les Gavarres, vaig pensar que més els hi hauria aprofitat a aquest col·lectiu anar al cine a conèixer la vida d'en Harvey Milk que no pas manifestar-se de la manera en que es van manifestar.


En Harvey Milk va ser el primer polític obertament homosexual que aconseguí un càrrec públic als Estats Units. Milk, homosexual amagat a l'armari durant bona part de la seva joventut, va decidir rebentar l'armari i per això, acompanyat de la seva parella se'n va anar a San Francisco, on va esdevindre el líder del moviment gay que va convertir la ciutat californiana en l'epicentre de l'arc de sant Martí mundial, partint del barri de Castro. Harvey Milk no creia en consignes; Harvey Milk se'n va cansar de viure amagat; Harvey Milk creia en que tots tenim els mateixos deures i els mateixos drets davant la llei i estava plenament convençut que la seva orientació sexual no el feia ni millor ni pitjor que ningú altre. Harvey Milk va plantar cara a la intolerància i ho va fer introduint-se en el mateix cor de la bèstia; anant a debatre on sabia que perdria però que, com a mínim, sembraria la llavor del dubte entre els intolerants. Harvey Milk va ser un gran activista, un activista que va treballar per millorar el seu món i el món dels seus però em costa imaginar-lo manifestant-se davant una botiga, d'uns treballadors que no li havien fet res - Passolini, com t'han oblidat !- , i en nom d'unes fantasies absurdes que no donen llibertat, sinó que la retallen.


'Mi nombre es Harvey Milk' compta amb una fantàstica actuació d'en Sean Penn i amb una direcció més que interessant d'un Gus van Sant que oscil·la entre el 'mainstream' - aquí deixo el cultisme de torn, per alegria de l'afició !- de Hollywood i els seus començaments de director de cine 'indie'. Val la penar anar-la a veure ja que és una bona pel·lícula !

'Mi nombre es Harvey Milk' la fan als cines Óscar Les Gavarres.

2 comentarios:

Unknown dijo...

m´agradaria llegir els comentaris sobre Austalia jaque tinc moltes ganas de anarla a veure un saludo Flor

Anónimo dijo...

Pues ja t'acompanyo jo quan vulguis anar a veure Austràlia, mama ! De totes maneres, Mi nombre es Harvey Milk està molt bé....


Un petó


Capitandorra