jueves, 13 de mayo de 2010

Manolo Lama, com a símptoma


En el moment d’escriure aquestes línies, prop de 50.000 persones demanen, a la xarxa social Facebook, la destitució immediata del periodista esportiu Manolo Lama. Lama, part del tàndem conegut com ‘Los Manolos’, estava la setmana passada a Hamburg, acompanyant a l’Atlètic de Madrid que es disposava a jugar la final de l’Europa League. En el moment d’acomiadar la seva connexió en directe, Manolo Lama va pensar que era una bona idea fer-ho rient-se’n d’un sense sostre alemany. El periodista va instar a una serie d’aficionats a llençar-li monedes al sense sostre per a que pugués veure “el partido calentito”.

Hi ha quelcom de miserable en l’actitud del sr. Lama. Les coincidències astrals, sempre tant perilloses, fa que Manolo Lama mostri el seu cantó més vil el mateix dia que aquest país es veu obligat a afrontar la retallada més forta en política social de la seva història. Bé, doncs, si ara fa unes setmanes deia que Baltasar Garzón, i tot el que l’envoltava, era el clar símptoma que el projecte cultural de l’esquerra havia fracassat, em reafirmo en el que vaig dir. Lama es va disculpar al seu informatiu afirmant que “yo educo a mis hijos en la solidaridad” i “envío un beso a quienes se hayan podido sentir ofendidos por mi acción, sólo pretendía arrancarle una sonrisa”. L’esquerra divina, l’esquerra zapateril, és així: quan se’ls enganxa en un error, recorren al sentimentalisme més barat.

Tant se me’n fot com educa als seus fills el sr. Lama. Tant se me’n fot si el sr. Lama volia “arrancarle una sonrisa”. El fet és que aquest periodista va creuar una línia que no es pot traspassar mai: la línia de la dignitat. Si el lector d’aquesta secció no em creu, només ha d’entrar a www.youtube.es , introduir les paraules Manolo Lama, humillación, mendigo, i després, quan hagin jutjat per ells mateixos, poden jutjar les inclinacions ideològiques d’aquest columnista.


Article publicat a La Manyana



No hay comentarios: