Reprenc La rebotiga amb la intenció d’oferir un nou enfoc a un cas que ha saltat als papers darrerament i que m’ha colpit, i molt. Parlo de la mort del bebé prematur Rayán, el fill de la primera víctima mortal a Espanta per la grip A. El cas posa la pell de gallina pel que té d’infortuni i per la virulència amb la que despulla la nostra falsa seguretat, el nostre fals control en el que vivim cómodament instal·lats. Però l’enfoc d’aquest article no és pas filosòfic, sinó més aviat metodològic.
M’explico. M’espanta, m’aterroritza, que els gerents de l’Hospital madrileny Gregorio Marañón, escenari del ‘terrorífic error’ que va acabar amb la vida del petit Rayan, no haguessin previst la possibilitat d’una errada, la possibilitat de l’error. D’un temps ençà trobo que ens allunyem d’aquella sèrie de valors que ens van inculcar quan érem petits i, amb el pas del temps, els canviem per un mal concepte del lliure mercat que, en la seva versió hispana, ni és lliure, ni és mercat, i té molt més a veure amb el Lazarillo de Tormes que no pas amb el lliberalisme d’arrel anglosaxona.
Me n’alegro que el director de l’Hospital donés la cara però si hagués fet bé la seva feina, si hagués estat un bon gerent, no hauria hagut de passar per un dels pitjors tràngols de la seva vida professional, com ell mateix va declarar. La seva obligació era dotar a l’Hospital dels mecanismes suficients de forma tal que l’error quedés reduït a la seva mínima expressió. Va fallar com a responsable i, per tant i donades les dimensions de l’error, hauria de dimitir.
Un altre tema és la vergonyosa reacció dels sindicats que poc han trigat en saltar a la premsa per defensar uns drets que, en el dia a dia, deixen que es vagin perdent, adormits com estan per les grans quantitats de subvencions oficials. Si alguna cosa havien de dir els sindicats d’infermeria, si alguna idea volien transmetre a l’opinió pública, aquesta hauria d’haver estat el condol a un jove pare de família que, als 22 anys, veu com tot allò pel que havia lluitat ha desaparegut en poc menys d’un parell de mesos. Utilitzar els diaris per protestar per una mala situació laboral quan feia temps que no se’ls sentia, i enmig d’una situació tan trista, és ben patètic.
Abans de finalitzar, aprofito l’espai que em queda per traslladar el meu més sincer condol a una família destrossada per l’infortuni i el meu desig que, entre tant patiment, puguin trobar una mica de pau: bé que s’ho mereixen !
Article publicat a La Manyana
2 comentarios:
Ei Didac:què tal va tot tio?
He estat seguint el cas d'aquest nen pel diari i penso què el que és realment greu respecte a la mort d'aquest nadó prematur del que parles al teu article és el fet de que una negligència com la què s'ha endut la seva vida el més probable és que quedi impune.
M'explico: Segurament, desprès d'un pacte amb l'hospital i l'enfermera què han acabat amb la vida d'aquest xiquet el pare d'en Rayán i marit de la primera dóna que va morir com a causa de la grip porcina a Espanya acabaran pactant una indemnització d'uns quants milions de pessetes què, tot i què no li aniran malament, per res li tornaràn al fill que va perdre i no suposaràn un punt d'inflexió en el percentatge de negligències mèdiques que hi ha en els hospitals espanyols.
L'altra alternativa podria ésser què, desprès d'un procès judicial etern una companyia d'assegurances acabés indemnitzant al pare d'en Rayán amb una indemnització protocolària pensada per casos com el què ha viscut (i encara està vivint perquè aquesta història és ben recent) la familia d'aquest xiquet magrebí.
La meva pregunta és: estan l'hospital i l'enfermera que van matar a en Rayán pagant les conseqüències d'un acte tant greu com és treure-li a una persona un dret tant bàsic(encara què sigui,evidentment,d'una manera accidental) important i simple com és el dret a viure què tenim tots els éssers humans des de l'provació de la declaració universal dels drets de l'home aprovada tot just acabada la segona guerra mundial justament per què la vida humana seguís tenint el reconèixemet què es mereix?
Deixo oberta la pregunta i respón quan puguis Didac, ja sigui per e mail o aquí mateix.
Una abraçada:Joaquim
Hola Quim,
Li he estat donant voltes al teu comentari i em sembla molt bo però la pregunta que em vols fer hauria de ser més directa. És a dir, el que m'estàs preguntant és com es paga un error que causa la mort. És evident que la indemnització que cobri és això, indemnització ja que no existeix cap forma de retornar-li el que ha perdut. Per tant, la indemnització és una macabra compensació.
Jo no sé com s'hauria de solucionar aquest tema. Sé que errors sempre n'hi haurà i el que hem de fer es intentar prevenir-nos.
Un petò ben fort
Capitandorra
Publicar un comentario