Amb l’arribada de l’estiu els afortunats que encara tenen feina es plantegen com omplir el temps lliure que tant han esperat durant tot l’any. Una de les opcions més habituals és aprofitar les vacances per tal de treure’s la mala consciència de sobre i llegir allò que durant l’hivern, ja sigui per manca de temps o manca de ganes, s’ha anat deixant sobre la tauleta de nit. Entre els llibres que s’acumulen destaquen, o al menys això es pot deduir de la llista dels més venuts, la trilogia de novel·la negra del periodista suec, Stieg Larsson. Parlo de ‘Millenium’ i els tres exemplars que la composen: ‘Els homes que no estimaven les dones’; ‘La noia que somiava amb un llumí i un bidò de gasolina’; i ‘La reina al palau dels corrents d’aire’, de propera publicació.
D’entrada, la novel·la negra, gènere en el que es mou Larsson, no em sol atreure gaire ja que sempre sol ser el mateix: un heroi desencantat que ha de resoldre un misteri enrevessat i amb un munt de girs argumentals. Em vaig apropar als cinemes per veure ‘Millenium’, l’adaptació de la primera novel·la d' Stieg Larsson, amb l’esperança de trobar arguments que em reforcessin la manca de ganes de ser un més dels fans del difunt periodista suec. El fet és que em vaig trobar una pel·lícula molt i molt correcta, de factura impecable, de gènere i de gènere ben tractat, tot i ser un film europeu. A més, el film em va permetre entendre el perquè de l’èxit de Larsson.
L'autor suec és el primer escriptor del gènere negre que revoluciona la novel·la atorgant-li a la seva protagonista femenina, la Lisbeth Salander, un rol de lideressa. Dóna gust veure una noia en el cinema que no necessita del protagonista masculí per realitzar-se; dóna gust veure una noia que fa el que li dóna la gana i quan li dóna la gana i, a més, té temps per salvar d’una mort cruel al suposat heroi de la història, el periodista Mikael Blomkvist.
En temps políticament correctes com els que vivim, Stieg Larsson proposa un personatge femení autènticament femenista i molt allunyat dels ‘miembros y miembras’ que patim avui en dia. Tan aviat com pugui em llançaré sobre la trilogia de Millenium.
Article publicat a La Manyana
No hay comentarios:
Publicar un comentario