Real Madrix C. de F.

Encara que ho sembli, el títol de la rebotiga d’avui no és pas una errata, més aviat intenta ser un joc de paraules enginyós entre Madrid i la magnífica pel·lícula ‘The Matrix’, que, com recordarà el lector, anava de realitats paral·leles i tota la pesca. A partir d’aquest acudit, crec que es pot endevinar, més o menys, quina serà la tesi d’aquesta columna.

Després de l’espectacular inversió realitzada per Florentino Pérez en el seu segon desembarcament a Concha Espina, els mitjans de comunicació de la capital, de Madrid, es van posar a disposició de l’ésser superior, conscients que si la realitat no era la que li convenia a Pérez, doncs se li fabricava una altra, i així l’amo estava content.

Els fets són que en Pep Guardiola, una vegada més, té raó: després de la pasterada de milions que han posat sobre la taula, lo mínim que pot fer el Real Madrid és aspirar al liderat. Els principals diaris esportius de Madrid, el ‘Marca’ i l’’As’, i algunes de les seves plomes més afinades, com ara Tomás Roncero o l’insuportable Tomás Guasch, han aprofitat una sèrie de partits empatats pel Barça per vendre l’argument del canvi de cicle, ‘cambió el viento’ diu un poètic Roncero. I la realitat és que el Barça ha estat prop d’un mes i mig líder, a la mateixa distància que ara estan els de Madrix, però líder. La realitat és que el Barça continua viu a la Copa del Rei i que el Madrix, no. I la realitat és que a la Champions tots dos equips passaran, excepte catàstrofe planetària. Em costa, basant-me en la realitat, entendre el canvi de cicle dels madridistes confessos o ‘quintacolumnistas’.

Si em trasllado a Madrix, recordin, la combinació entre el Real Madrid i ‘The Matrix’, aleshores sí, aleshores tot pinta d’un altre color, el blanc, i en Cristiano Ronaldo, ell tot sol, guanyarà el primer clàssic de la temporada – recordin que aquesta rebotiga s’ha escrit abans del Barça-Madrix-, i en Raúl, etern, farà callar el Camp Nou i en Di Stefano, rejovenit, cavalcarà per la banda, amb la pilota enganxada als peus, per tal de fer caure als blaugranes, i en Gento farà de les seves i en….

Mentre uns viuen a Madrix, la realitat és que en Pep Guardiola continua treballant i la pedrera continua funcionant. No em cansaré mai de dir-ho: gràcies Pep i gràcies president Laporta per haver cregut en el Barça.

Article publicat a La Manyana