Si a l'anterior post deia que mentre hi ha vida, hi ha esperança; aquest, breu, molt breu, és per afirmar que el Barça va perdre ahir a Old Trafford, 1-0, va caure eliminat a les semi-finals de la Champions League i que, patatim, patatam, el conte del cercle virtuós s'ha acabat. El company Jordi Salvat - propietari d'un blog molt recomanable- dedica un post a llançar una sèrie de preguntes arrel de la eliminació del Barça. Jo, per complementar l'entrada d'en Salvat, m'atreveixo a donar un reguitzell de respostes.
1.- Ha de dimitir Laporta? No, no i rotundament no. Els motius són simples: 5 anys de mandat, 2 lligues i 1 Copa d'Europa. Si amb aquest currículum un ha de plegar, apaga y vámonos.
2.- Ha de marxar en Rijkaard? De la banqueta, sí. Del Barça, no ho tinc tant clar. Crec que el club no va sobrat de caracters com el de l'holandès i em pregunto perquè no pot substituir a un ineficaç Txiki Begiristain com a secretari tècnic.
3.- Cal fer foc nou? Imprescindible. Ha de marxar Ronaldinho, Thuram, Edmilson, Zambrotta, Gudjhonsen, Henry - per qué ha vingut?-, Ezquerro, i si molt m'apuren Eto'o i Deco. El camerunés perque parla més que actúa i el portugués perqué fa tota la pinta que s'ha aburgesat un munt
4.- Guardiola és la solució? Ni la més mínima idea. Per una part, m'agrada que el club mantingui un estil de joc, una filosofia de la casa - és que ens hem oblidat dels temps obscurs del vangaalisme?- però d'altra banda no sé si és molt arriscat donar-li a Guardiola el timó d'un tresor objecte del desig d'ambicions molt poderoses. Tant per tant, em quedo amb en Laudrup.
5.- Veure el Madrid-Barça? Doncs sí i m'empassaré tota la bilis que em provocarà veure al meu club com a convidat de pedra- i a més a més, fent el passadís- a la festa blanca. L'única esperança que guardo és que puguem ajudar a que el Vila-real faci el miracle i se'n dugui la lliga. Un és del Barça a les dures i a les madures i precisament això és el que ens diferencia dels 'advenedizos' seguidors merengues que només s'enrecorden del seu club quan guanya ja que quan van maldades, no els hi agrada el fútbol.
Uf! Finalment, no m'ha quedat tant curt com volia el post...I vosaltres, què en penseu de tot plegat?
PD La imatge del post és d'en Thierry Henry i d'en Ronaldinho. Si el francès té els setsous de dir que l'únic club que porta al cor és l'Arsenal, ja s'en pot anar amb en Ronaldinho i això sí, sense les gràcies ni res de res; en Ronnie, almenys, ens va fer creure durant tres anys que tot estava per fer i que tot era possible. Gràcies Ronnie, Au-revoir Henry !
12 comentarios:
yo preguntaria lo siguiente.
¿esta temporada se han ganado lo cobrado?
Para nada, sería todo un detalle por parte de los jugadores que devolviesen parte de lo cobrado. Gracias por pasarte, Pinel y recibe un abrazo del capitandorra
Ei tio Dídac, estàs com una cabra.
A vere si el Villareal fa el miracle ;)
Joaquim i Guillem
Què us passe xavalins? Cuidadín, pikolín ! És broma ;-) Jo també confio amb que el Vila-real ens doni una alegria. A mi, hipocresies de l'estil Ramón Calderón no em van gens ni mica: al Madrid, ni aigua !!! I a veure si almenys tenim una alegria aquesta temporada...
Petons
Jo, el capitandorra
capita andorra hoy siento hacer este comentario, aunque personalmente para nada me guste el futbol mientras navegaba por la blogsfera e escuchado petardo y me e dicho copon el didac esta jodido, el madrid a ganao seguro, efectibamente un vecino forofo tirando petardos y envitando a chanpan.
otra vez sera hombre.
Hola Pinel amigo,
La verdad es que he pasado mala noche, dudando entre tirarles agua por el balcón a los coches que pitaban de alegría y felicidad o hacerle caso a mi novia y meterme en la cama, que otro año será. Me duele en el alma pero hay que reconocer que el Madrid ha sido mejor y el Barça ha fet llufa; pero como culé que soy el miércoles pegadito a la tele a ver el clásico, que uno es del Barça a las duras y a las maduras y a tragar bilis mientras les hacemos el pasillo y aguantamos la última barbaridad del amigo Bernardo
Un abrazo fuerte
supongo que estaras preparado para el partido, mira que como pierdan hoy la cosa sera muy jodida, los blancos van a dar mucha guerra, esta vez espero que se ganen el sueldo los de tu equipo.
Abandono el Barça. Per patir patiré be i amb un equip patidor, l'Atlético de Madrid.
Didac
alehop!!. En Cioran ja està aqui.
Et felicito pel blog i per l´esforç per mantenir-lo viu.
Més enllà de les nostres picabaralles dialèctiques en altres fòrums, et diré que jo he passat de fer el cafre com a radical blaugrana amb 20 anys a anar-me al llit a llegir al minut 20 de la segona part de la semifinal tornada contra el Manchester. ¿Misteris de la genètica?. No. Sincerament, cartesianisme aplicat al mon del futbol. Ja a finals de la passada temporada vaig decidir que fins que no es faci foc nou, que no comptin pas amb mi: jugadors indolents (i dolents), tècnic expert en inteligència emocional pero un zero en tàctica i en preparació física, un director tècnic becari ("el más listo de la classe" va dir en Johann), afició operística i dinouesca, premsa fagocitadora i inversemblant. En fi. Un desastre.
Un equip destinat a fer història desapareixerà en 15 dies amb pitjor palmarès que en Michel Salgado.
Salut!!
Hola Cesc i benvingut el blog,
Jo vaig intentar aquesta tàctica i durant un temps ho vaig aconseguir però només amb la secció de bàsquet. Vaig tenir una temporada en la que em vaig convertir en un gran fan de l'Estudiantes i d'en John 'Bear' Pinone i per això em sap greu que els del Ramiro de Maeztu estiguin passant la mala ratxa que passen. Amb el fútbol he estat incapaç, és una qüestió - si em permets la broma, gairebé genètica.
Merci per passar
Hola Cioran i Benvingut al blog,
Moltes gràcies per les felicitacions i les picabaralles dialèctiques són només això, picabaralles dialèctiques que no tenen gaire més importància. Sobre el Barça, de veritat que intento que no m'importi gaire i marcar un cert distanciament emocional però m'és impossible. Ja era culé abans però després de la meva estada al estranger, dos anys fora del país, encara ho sóc més. Sobre l'afició tens tota la raó i t'afegiria un epítet més: carn de psiquiatra.
Records i gràcies per passar-te per aquí
Pinel, amigo, la cosa está muy malita, he pasado una noche pésima - soy de esos, qué le vamos a hacer- y la verdad sólo deseo que llegue el mes de agosto para que la pelota vuelva a rodar.
Un abrazo y gracias por venir
Publicar un comentario