L'amic i company de professió Octavi Sumell ha tingut el detall de fer-me entrega del 'Premi Dardo 2008' que comparteixo amb quatre guardonats més, tots ells d'alt nivell. Li agraeixo, de tot cor, el detall i més tenint en compte de qui ve: un dels blocaires que empeny amb més força de tota la blocesfera tarragonina. Per saber-ne més sobre l'origen d'aquest guardó podeu entrar al blog d'Antígona o el poder d'allò real. La tradició mana i ara em toca a mi repartir aquest premi. Els meus guardonats són:
Albert Roig: Director del diari Bondia, primer gratuït del Principat d'Andorra i un dels mitjans més llegits del meu país. Llegir el blog de l'Albert és una invitació a gaudir d'una mirada diferent sobre el Principat, sempre catalanista, i, sobretot, una mirada ìnte·ligent i fresca. A més a més, l'Albert em cau molt bé i crec que s'hauria d'animar i fer el salt a la literatura. Segur que valdrà la pena.
Alejandro Fernández: Bitàcora de referència a la blocesfera tarragonina i, d'un temps ençà, a la catalana i espanyola. Combina la ferma creença en uns nobles ideals, que defensa amb arguments contundents, amb coneixements enciclopèdics de cultura popular que el fan un dels meus blogs de referència- valgui la redundància-. Només a ca l'Alejandro s'hi poden llegir anàlisis sociològics sobre en John Rambo i espero que el premi serveixi perque s'animi i faci el post d'en Charlton Heston que estic esperant. A més a més, els enfrontaments dialèctics Cioran-la resta del món són d'alçada i molt divertits.
La casa del Pinel: Si no ho dic, exploto però espero que en Pinel no es molesti. En aquest blog es donen més patades a l'ortografia que en Winston Bogarde al Fútbol en majúscules, però darrera aquesta imatge d'home rústic - amb carinyo- que en Pinel cultiva, hi ha una de les personalitats més fortes i compromeses de tota la blogesfera tarragonina.
Salodelspenjats: D'un temps ençà, estan de capa caiguda però no fa gaires meses van estar a un pas de ser el mitjà de comunicació més llegit de tota Tarragona. Valgui aquest guardó com homenatge a tots aquells periodistes que van formar, i els que encara hi són, part del saló. Fue bonito mientras duró !
Joan Ruiz: Fa poc que el llegeixo, però s'agraeix la frescor i il·lusió que transmeten els relats que fa dels seus primers dies al Congrés dels Diputats. Joan, a seguir amb els ulls ben oberts, és l'única manera de veure-hi clar.
PD Ex aequo, li faig entrega d'aquest premi a ma germana, la Laia, que està de becaria als Estats Units. Si algú vol saber el que és la il·lusió i els nervis de fer un canvi de vida com el que ha fet ella, pot passar per dreamingminnesota.blogspot.com.
16 comentarios:
carajo y recarajo, no sabia de la exitencia del capitandorra, podria usted haber dado señales de vida por el blog del loco del pinel.
bueno a lo que vamos de gracias usted que me ha otorgado un premio que si no se entera de lo que es pinel, mira que tacharme de rustico cuando toda la blogsfera sabe que soy de lo mas fino, suerte que alguien invento el word que si no os enterais de como escribe el pinel, los de la real academia me querian coser las manos al cuerpo para que no escribiese.
fuera de cachondeo muchas gracias y ahora que se que existes paso a aderirte a la lista de los que sigo ha diario en mi blog, si no te importa claro.
muchas gracias por el premio.
Un milió de gràcies Dídac.Et prometo que el post del Charlton Heston no et defraudarà...
Home dídac, gràcies pel premi, però sobretot gràcies pels elogis que em dediques. Ja t'he dit més d'una vegada que no sóc mereixedor de les sempre amables paraules que em dediques. Però, perquè t'haig d'enganyar, no les menyspreo perquè són un regal per a la vista (quan les llegeixo) i per a les oïdes (si les repeteixo en veu alta).
Dedicar-me a la literatura? Home t'haig de confessar que no ets l'únic que m'ho ha dit: la Meri sempre insisteix en la "visió" que va tenir un dia de la meva figura al costat de la llar de foc, fumant amb pipa i escrivint un llibre. Bé, com que encara sóc jove, i malgrat l'ensurt coronari no tinc cap ganes d'anar-me'n d'aquest món, mai es pot mai a res.
Una forta abraçada des d'Andorra, i espero que el regal de la pluja abundosa que estem tenint aquests dies al Pirineu ajudi els embassaments catalans per garantir l'abastament d'aigua.
Pinel,
Bienvenido a este pequeño rincón de la ciberesfera. Espero que lo que suelto en este blog sea de tu interés, muchas gracias por pasar y recuerdos a Susuca.
Alejandro,
El teu blog és molt addictiu. Si et dic que el consulto més de dos, de tres i de quatre vegades al dia, et dic la veritat. Ja ho veus, gràcies a lo bé que m'ho passo amb el teu blog, m'estic animant a reactivar el meu.
Albert,
Què vols que t'hi faci? Guardo molt bon record del temps que vaig estar al Bondia i, a mesura que vaig fent altres cosetes, el record augmenta en qualitat. A més a més, em caus molt bé i ja està. Records a la Meri, al Cerni i a la resta i espero que et recuperis aviat de l'ensurt
Per cert, Albert, molts ànims amb lo del llibre, jo n'he acabat una i estic més content que un ginjol...De veritat, és complicat trobar temps i tot plegat però pels que ens agrada la literatura, l'experiència d'intentar escriure les teves pròpies històries, paga la pena
Aviat podrem parlar dels "Capitans"... puntals blogosfèrics :-P
Salut!
Aviat podrem parlar dels "Capitans"... puntals blogosfèrics :-P
Salut!
Moltes gràcies, Tondo. Aquest és un blog petit comparat amb alguna de les virgueries que hi ha per la blogesfera, entre els que t'hi incloc. Quan sapigui fer links, seràs dels primers en la meva llista
Per cert: Com veuries una trobada d'herois de la blogesfera? Un mega blog que dones cabuda a tots els superherois, quelcom semblant als X-MEN?
¿por que dices que tu blog es pequeño?, creo que un blog se mide por lo que publica el autor del mismo, vagar por la blogsfera recaptando visitas como hacen algunos, y no me refiero al tondo, eso no hace un blog grande, escribir lo que uno vive, experimenta, piensa, eso conlleva ha que el blog debido al contenido interesante, real del mismo se haga grande.
lo de mas es pan para hoy y hambre para mañana.
salud y un saludo tambien para el gran pepero alejandro, con quien comparto tu premio capitandorra.
Amigo Pinel,
Pequeño es mas un adjetivo que una valoración, para definir este blog. Pequeño porque debido a mi tecnoinutilidad - enfermedad aún no contabilizada por el Seguro Social- no cuento con los links que me gustaría, ni con una encuesta, ni sé como carajo colgar videos. Te doy las gracias por tus comentarios y quisiera orientar esta bitácora en la dirección que tú apuntas: publicar más a menudo e intentar que lo que se publica, sea del interés de los lectores.
Un abrazo
Capitandorra
Hola didac, bueno acabo de veure ara la entrada i m'ha fet molta il·lusió...m'has fet plorar i tot...jejejej..
Un eptonet mooolt gran desde USA
Gràcies de debò
Joan RUIZ
Benvolgut Joan,
Moltes gràcies per passar-te pel blog; espero que el que aquí es publiqui pugui arribar a ser del teu interés i vull que sàpiguis que és un plaer llegir-te. Molta sort amb la teva feina a Madrid.
Rep una abraçada del capitandorra
Laiona,
Molts ànims i a gaudir al màxim de l'experiència americana - sembla el títol d'una peli però no et sabria dir de quin gènere-
Molts petons del més gran dels grans, el teu germà gran
Capitandorra
Publicar un comentario