Real Madrid ( i II)

Segona edició de la rebotiga dedicada al Real Madrid. Ara, en Ramón Calderón ja no s’asseu a la cadira presidencial i el seu lloc l’ocupa un empresari valencià, de nom Vicente Boluda, que, segons les informacions aparegudes, és soci del València Club de Futbol i la seva família té molts vincles amb el Llevant, l’altre club de la capital del Túria. Entre les primeres declaracions publiques que ha fet Boluda destaca, per mèrits propis, aquesta:‘no cambio a Roben por Messi’.

L’afició, mentre el Madrid guanya a l’Osasuna amb ajuda arbitral, sospira pel retorn de Florentino Pérez que encara no ha badat boca però ja se li adjudiquen els fitxatges de Kaká, Xabi Alonso, Villa i l’etern candidat, Cristiano Ronaldo. Confesso que segueixo la crisi del Madrid pas a pas ja que em sembla un fantàstic exemple de l’actual situació que vivim. El Madrid, el Madrid galàctic, va néixer a l’ombra del boom de la construcció i mentre els jugadors de torn perforaven la porteria contraria, la llotja del Bernabéu movia més diners que Wall Street en temps de glòria. El Madrid galàctic era un Madrid fals, construït sobre la imatge d’una sèrie de jugadors i allunyat de l’essència futbolística. El club blanc era, sota el mantell poderós de Florentino Pérez, el paradís on els diners no eren obstacle per fer realitat qualsevol somni.

Malauradament, i com bé saben la gent de muntanya, els que viuen de peus a terra, la realitat s’acaba imposant i aquesta és una veritat que, a Concha Espina, es neguen a admetre. Allà ells si no s’han adonat que la pel·lícula galàctica ja fa dies que ha arribat a la seva fi i que les fantasies, com diu el cantautor, no són d’aquest món. Mentre sospiren per Pérez – el més llest de tots-, la classificació no enganya: la distància entre el Barça i el Madrid, en el moment d’escriure aquest article, és de 12 llargs punts.

Article publicat a La Manyana

PD A Vicente Boluda només li falta el gat per tenir una imatge més tòpica.....