Em confesso sorprès pel cas de l’empresari de la construcció lleidatà que, presumptament, es dedicava a robar per pagar els seus deutes. No tinc gaire clar quin hauria de ser l’enfoc d’aquesta noticia. Els mitjans, sempre disposats a recórrer al tòpic, poc han trigat en responsabilitzar a la tan popular crisi dels actes d’aquest senyor. Em sembla massa fàcil, massa senzill.
La història és que l’home en qüestió està acusat d’haver atracat 4 bancs, dels quals va sostreure 80.000 euros. El constructor va ser detingut en el moment que es disposava a perpetrar el seu cinquè atracament. La policia ha manifestat que sembla ser que el lladre va fer servir els diners per pagar els deutes pendents i d’aquest fet, afegint-hi una ràpida confessió, les forces d’ordre han deduït que l’acusat no presenta el perfil típic de lladre.
Alto les seques! O sigui que una persona que roba 4 bancs i es disposa a atracar un cinquè, no té ‘el perfil típic de lladre’? Realment cada cop tinc més dubtes de si la crisi és únicament econòmica o també intel·lectual: si una persona ven carn, és un carnisser, no? Així, si un home roba, és un lladre, no? La resposta la tinc clara però em sorprèn aquesta indigència mental en la qual ens hem instal·lat. Si aquest senyor va robar, i així es demostra en el judici posterior, ha comès un delicte i les circumstàncies que l’han empès a delinquir són, només, atenuants.
Em sembla indicador dels temps que vivim el fet que la responsabilitat individual d’aquest senyor, en el cas que n’hi hagi, es traslladi a un ens tant abstracte com el de la ‘crisi’. Fins que no entenguem que som responsables dels nostres actes, no començarem a treure cap del forat tant gros en el qual ens estem enfonsant.
Article publicat a La Manyana
PD He estat uns dies fora, durant els quals no he actualitzat el blog....Ara recupero la mitjana habitual !
No hay comentarios:
Publicar un comentario