Real Madrid

Si la setmana passada dedicava la rebotiga al Barça, aquesta ho faig, amb plaer, al Real Madrid. Ramon Calderón, president del club blanc, està destinat a que se’l recordi com el pitjor president del club de Concha Espina. El Madrid es un club on hi sobra la supèrbia i hi manca la humilitat. Calderón va arribar al poder contra els designis del seu antecessor, Florentino Pérez. La seva entrada al despatx presidencial va venir precedida d’una llarga llista de promeses incomplertes: Kaká, Cesc, Cristiano Ronaldo. Abans de l’escàndol de l’assemblea, els culés vam gaudir de valent amb el disbarat Laas-Huntelaar.

Ara ja comencen a córrer acudits com aquell que diu que els jugadors del Madrid s’han apuntat a una autoescola per veure si els hi tornen els 12 punts que els hi ha tret el Barça; i les sentències de Calderón podrien omplir un tractat de l’absurd: ‘estábamos a un paso del abismo y, por fortuna, dimos un paso al frente’ és la meva frase preferida encara que no està del tot malament aquella de que en Beckham se n’anava a Hollywood per ‘ser un medio actor’. ¡Això és cuidar bé del patrimoni que t’han encarregat!

Fins i tot si al final de temporada el Real Madrid arreplega un títol, la veritat és que si jo fos ‘merengón’ estaria força, força preocupat. El substitut de Ramon Calderón haurà de presentar un currículum net com una patena i haurà de fer front a una sèrie d’interessos que porten camí de fer perillar una institució tant prestigiosa com la del Real Madrid. Crec que en Barack Obama donaria el perfil necessari, però em sembla que ja té feina pels propers 4 anys. Bromes apart, els culés hauríem d’ajudar al Madrid a trobar un president com Déu mana. Tal i com estan, no té gaire gràcia guanyar-los !

Article publicat a La Manyana

PD La foto del post és de l'estadi Santiago Bernabéu. Havia pensat posar-hi l'escut del Madrid però després m'he imaginat el meu blog amb una foto de l'escut del Madrid i he patit un greu malestar intestinal....