Anem a pams. L'estiu del 2007 vaig tenir la pèssima ocurrència de canviar el meu estatus 'movilià', és a dir: vaig passar de ser client de targeta de Vodafone a signar, amb sang, un contracte de permanència de 18 mesos amb aquesta companyia. A canvi, i per un preu molt assequible, passava a ser l'orgullós propietari d'un telèfon que, excepte el dinar, ho podia fer tot i més. Poc sospitava que el meu calvari estava a punt de començar.
Durant mesos, el meu telèfon va prendre vida pròpia fins al punt que ell decidia quines trucades filtrava i quines no, mitjançant el senzill mecanisme de, a vegades, fer anar el timbre de la trucada i altres no. No pocs problemes em va comportar disposar d'una tecnologia infinitament més llesta que jo.
La culminació d'aquest absurd va ser quan, per un error de l'empresa, Vodafone va decidir tallar-me la línia durant un parell de mesos. Però, demostrant que la justícia existeix, el passat 13 d'agost, mentre gaudia de 'El caballero oscuro', el meu telèfon pervers va decidir desaparèixer, qui sap si acollonit per la demostració de força que Batman duia a terme a la sala de cinema. Vaig trucar al servei d'atenció al client de Vodafone - una autèntica entelequia, ja que sempre tinc el dubte de si estaré parlant amb un senyor de la Patagònia o amb un jove del Baix Llobregat- per demanar que em suspenguessin la línia. Neuròtic que és un, vaig tornar a trucar un parell de cops per confirmar que me l'havien suspès correctament - tinc més fe en les promeses electorals de Ramon Calderón que no en Vodafone- i la meva sorpresa va arribar ahir quan la noia que m'atenia em va explicar que el meu contracte de permanència s'havia allargat fins al maig del 2009. Li pregunto per què i em respon que en quan se suspèn la línia, el contracte automàticament s'amplia pel temps que ha estat suspesa. Li dic si això apareix al contracte i, avergonyida, i amb veu baixa - suposo que si ho senten els seus capataços de Vodafone l'assotarien a la plaça pública- em confessa que no.
Corolari d'aquesta història: si necessiten comunicar-se amb algú i han de triar entre Vodafone i el vell sistemes de les senyals de fum, no ho dubtin: tindran molts menys mals de caps si fan servir la gran manta índia.
PD Per si no ha quedat prou clar: Vodafone és un desastre, així que millor no involucarar-s'hi.
4 comentarios:
Jaja el Quim Monzó es podria inspirar amb la teva història per escriure alguna columna de la vanguardia o algun conte! De veritat, riem per no plorar!
no te preocupes tu historia se repite en todas las compañias.
le llaman la ley del mas listo, claro esta ellos siempre ganan.
menudos capitalistas sinverguenzas.
Hola xavals,
Doncs ja ho veieu. D'entrada, com ja sabeu,haig de dir que la meva relació amb la tecnologia sempre ha estat, com a mínim, interessant però la veritat és que la meva aventura amb Vodafone ha adquirit un aspecte excessivament surrealista.
Un petò
Capitandorra
Hola pineli y muchas felicidades por Vidal y todo lo vivido con su llegada,
Sobre el tema de mi entrada, de verdad que las compañías telefónicas hacen y deshacen como les da la santísima gana y juegan, casi siempre, con ventaja. Ahora me he cambiado a otra y, de momento, ando más contento.
Recibe un fuerte abrazo
Publicar un comentario