Sense que serveixi de precedent, aquest matí m'he llevat a les 8 en punt per poder veure la final de bàsquet masculí dels Jocs Olímpics. La veritat és que la selecció espanyola, aquesta selecció, m'ha fet gaudir com mai i, tot i la vergonyosa derrota que el combinat americà ens va infringir en el partit de la primera ronda, la meva devoció per l'esport de la cistella ha pogut més que l'empipada que portava sobre.
La selecció nacional ha començat enxufadíssima però lo bo de veritat ha arribat al final del tercer quart i durant els darrers 10 minuts quan semblava que l'or no era del tot impossible. En Rudy Fernàndez s'ha sortit, en Pau Gasol - tot i el cansament acumulat- ho ha bordat, en Ricky Rubio és l'esperança d'un futur engrescador i en Navarro, la Bomba, volia demostrar als americans el talent que no va poder acabar d'ensenyar a la llunyana Memphis. La nota negativa: un arbritatge molt per sota de les circumstàncies i l'insistència de l'Aito de defensar en una zona 2-3 que els americans, el Redeem Team, destrossava a base de tres punts i un home a la part alta de la botella. El resultat final , 107-118, ha estat el millor exemple del gran partit de bàsquet que aquestes dues grans seleccions han ofert. L'or, no està tan lluny i, de moment, la plata és la culminació d'una generació extraordinària de jugadors. Felicitats !
2 comentarios:
Didac veus com el que vaig dir l'altre cop no anava tan mal encaminat!! :P
Bueno, encara crec que si s'aguessin pitat tots els passos de sortida, i totes les faltes que els americans van fer en defensa (que defensaven com a la provincial de Lleida!!) coses que per desgràcia cap entrenador ni jugador ha pogut evitar, la medalla seria pels jugadors de bàsquet espanyols, i no pels "showmans" americans. Inclús fent una mica de demagògia, no m'extranyaría gaire que els àrbitres haguessin estat sucats amb uns quants "dollars".
També crec que l'actitud del Bryant de fer callar el públic espanyol després d'un triple es mereixedora d'una tècnica que hagués donat bastantes ales al conjunt d'Aíto.
En conclusió: Amb un arbitratge com el d'Osaka, el bàsquet hagués pogut guanyar per sobre del multimillonari show de la NBA!!
Molts petons: tenia ganes de desfogarme ;)
Tenies raó, crak ! Però és que els 37 punts que ens van fotre a la primera volta, van ser escandalasos ! NEl Kobe Bryant es va sortir, tio, va ser brutal, quan més aprop estava la selecció espanyola es va carregar l'equip a l'esquena i va dir allò tant maco de : '¡qué vengan, que son pocos y cobardes!'. Simplement em va deixar bocabadat, igual que el Rudy que va estar espectacular l'esmaixada que va fer en front d'un gegant NBA. El partit va ser sensacional.
Un petò ben fort
Capitandorra
Publicar un comentario