Ironman: la peli del cap de setmana

Poc a poc vaig decidint que fer amb aquest blog i com que avui és divendres, oficialitzo que des d'aquesta setmana, tots els divendres publicaré una crítica de cine. Ho faig, en part, per nostalgia dels temps en els que feia de crític i en part perquè em ve degust. Com sempre, adverteixo, hi haurà alguna crítica en català i alguna altra en castellà i, sobretot, els anàlisis que aquí trobareu seran totalment subjectius i moguts pel senzill dogma d'allò que m'ha divertit i allò que m'ha aburrit.

Començo amb Ironman i així solvento el deute pendent que tinc amb els meus germans, en Joaquim i en Guillem, que em van escriure entusiasmats amb la peli i demanant-me la meva opinió. Us haig de dir que Ironman, d'entrada, no em feia ni fred ni calor i que més aviat era una proposta que em tirava un pél cap enrere. La Gwyneth Paltrow té el mateix atractiu sexual que els llops marins, entre zero y menys que zero - déu n'hi do la nota cultureta estil Bret Easton Ellis que m'acabo de marcar- i d'en Robert Downey Jr. m'interessa més informar-me sobre les seves estades a la presó que no veure'l sobreactuar a la gran pantalla. Però resulta que Ironman compta amb en Jeff Bridges; i amb en Terrence Howard i que a més a més el guió té el punt just de sarcasme per no tractar a l'espectador com a ruc i que a sobre en Robert Downey Jr. té el detall de deixar de banda les seves nombroses adiccions i regalar-nos una petita mostra del seu talent que, si trobés el director escaient, el podria catapultar a la Història del setè art.

En definitiva, Ironam, en una cartellera seca d'estrenes i dominada per presumptes obres d'art europees, és una opció sensacional per veure'n una de superherois autèntics, dels de veritat - estil Batman- i que no van ensenyant els calçotets per sobre la roba com la nenassa d'en Superman.

Ironman la podeu veure a Tarragona tant als Lauren com a les Gavarrers, consulteu cinetgn.blogspot.com i a Andorra al Cinema Modern.