La ministra de Defensa Carme Chacón va donar ahir a llum, a l'Hospital Sant Joan de Déu, al seu primer fill, un nadó que, afortunadament, ha vingut sa i que durà per nom Miquel. La mare i la criatura, segons informen els mitjans, es troben en perfecte estat de salut.
Ja ahir, quan els informatius van recollir la noticia de l'ingrés de la ministra a l'Hospital, em vaig sentir temptat d'escriure quatre ratlles però em vaig contenir a la espera de que tot anés bé ja que de mal pensats el món n'està ple. A més a més, aquest és un blog d'una persona molt vinculada amb el món de la informació així que analitzaré la història des del meu particular punt de vista i prego, una vegada més, als mal pensats que s'abstinguin de dir alguna cosa.
Anem a pams. Primer, la hipòtesis: el tractament mediàtic de l'embaràs de la ministra i del naixement del seu primer fill és excessiu - inclosa la pàgina sencera que El Periódico li ha atorgat-.
Segon, l'argumentació. Punt 1. Que una dona es quedi embarassada no es noticia ja que per biologia les dones estan preparades per donar llum i els homes, no. Punt 2. Que una dona que viu en parella es quedi en estat, tampoc és noticia ja que és un estadi pel qual absolutament totes les parelles, siguin de la condició que siguin, es plantegen en algun moment o altre de la seva vida en comú. Punt 3. Que una dona, amb responsabilitats de govern, doni a llum i vagi tot bé és motiu de alegria, per als implicats i per a tothom en general, i demostra que vivim en un país desenvolupat, Espanya, i no afortunadament a la República del Congo, un dels països del món amb la taxa més alta de mortalitat infantil segons la ONG save the children. Punt 4. Atès que de sexes només n'hi ha dos, masculí i femení, les possibilitats que el nadò fos nen o nena eren del 50%, així doncs que la ministra Chacón hagi donat a llum un nen entra dintre lo raonablement esperable i realment seria noticia si la ministra, o qualsevol altra dona, hagués portat al món un Minotaure - avís per a navegants: aquest darrer apunt estava dit amb ironia-.
Tercer, la rèplica. La ministra Chacón té una important responsabilitat de govern i per tant el seu estat de salut pot afectar en el dia a dia del país. Hi estic d'acord i l'únic que necessito saber és que la ministra està bé i que, mentre estigui amb una baixa merescuda, la substituirà l'Alfredo Pérez Rubalcaba. La ministra Chacón és la primera dona espanyola que dóna a llum sent ministra. És veritat i si la memòria no m'enganya -acceptant que parlem de temes biològics i naturals i no malpensem que darrera el cobriment mediàtic de l'embaràs de la ministra hi ha un pla de comunicació- el president Zapatero és el primer president d'Espanya amb els ulls clars i no recordo que El Periódico li dediqués una pàgina sencera al tema.
Quart, conclusió. Des d'aquest humil racó de la blogesfera, les meves més sinceres felicitacions a la ministra i al seu espòs, els hi desitjo lo millor però el que estant vivint només hauria de ser notícia en el seu cercle d'amistats i familiars més íntim i proper.
4 comentarios:
pues yo estoy mosqueao, entre otras por que en estos momentos quien dirige las tropas, su hijo le trendra que decir si señor o no.
y otra cuando se le acabe la baja maternal su hijo dejara de tener madre pues la misma no estara.
al igual soy muy machista pero ami me gusta que mis hijos se esten criando con su madre y aunque la misma a veces trabaja, lo hace cerca y el tiempo que pasa con ellos es mucho, ahora esta señora cuando estara en casa.
en fin cada uno es como es, si señor.
Hola pinel amigo,
Comparto al 100% tu última frase: 'cada uno es como es'. Toda la razón del mundo y, en broma, añado aquello de 'hay gent pa'tó'Sobre lo otro que apuntas, decirte que es un terreno muy pantanoso en el que conviene no meterse, no porque no pueda decirse sinó porque sospecho que es entrar en un juego del que unos salen muy beneficiados y otros muy perjudicados: me estoy refiriendo a la mordaza de lo políticamente correcto. Mi post era - o intentaba ser- un análisis mediático de la figura de Carmen Chacón y me reafirmo en lo que dije: lo único que quiero saber es quien va a llevar los mandos del ministerio mientras ella esté de baja, nada más i nada menos. El resto, le compete a ella, a su esposo, y a su familia.
Un abrazo y gracias por pasarte.
nada hombre, no pasa nada.
tienes razon no seria politicamente correcto y quizas se encendiera la antorcha y despertaran tiempos de guerra, como comprenderas aunque guerrillero, ya tengo bastante con lo mio.
un saludo desde los aires respirables de la montañeta.
Y yo te deseo, de verdad, que acabe bien tu lucha y logres la tranquilidad que todos nos merecemos y no me malentiendas, por mí se puede hablar y opinar de todo pero en los últimos tiempos las palabras tienen más peligro que la AP-7 en verano - pésimo chiste el mío, pero más vale ponerle humor a la cosa-
Un abrazo y ánimos
Publicar un comentario