Indiana Jones y el reino de la calavera de cristal: la peli de la setmana

Si avui és divendres, toca cinema. Guardo un record imborrable dels dos anys que vaig passar a San Antonio de los Baños, Cuba, estudiant Cinema a la Escola Internacional de Cine i Televisió. A nivell personal vaig conéixer una pila de gent extraordinària i m'ho vaig passar d'allò més bé. El tema és que no només em vaig divertir sinó que vaig tenir la oportunitat de conversar sobre Andorra amb en Gabriel García Márquez; vaig escoltar a en José Saramago, al paraninf de la Universitat de La Havana, presentant una edició per a estudiants del Quijote; li vaig preguntar al gran Ed Harris com va ser l'experiència de treballar amb en Jim Carrey al 'Show de Truman' ; i vaig fer conya amb els amic sobre com poden considerar un sex-symbol a en Gael García Bernal , que va venir a presentar 'Diarios de la Motocicleta' a l'Escola, si encara no aixeca un pam i mig de terra. Si hagués de posar un sol però a la meva experiència seria que per pocs mesos - 6 per exactes- no vaig poder assistir a la classe magistral que va impartir a les aules de San Antonio una persona a la que considero un geni: Steven Spielberg.

En tot això pensava en sortir de veure la IV d'Indiana Jones el cap de setmana passat. Em va semblar una pel·lícula increible i la seva primera hora em va fer tornar als meus 14 anys, quan tot semblava possible i els somnis no estaven embrutits per les mesquineses de la gent gran. La presentació de l'Indiana, el barret que surt volant de l'interior del cotxe, em va fer posar la pell de gallina. La primera vegada que torno a escoltar, en l'interior d'un cinema, la marxa de 'a la recerca de l'arca perduda', del magnífic John Williams, em deixa a un pas de les llàgrimes. Tot, tot, en Indiana Jones IV és cinema, tal i com entenc el que ha de ser el cinema: el regne dels somnis. M'imagino que, com diria el gran Valdano, aquells que s'han oblidat de somiar no es van divertir amb la darrera entrega de les aventures d'Indiana Jones i la veritat és que no m'estranya. En temps en els que es veneren mediocres i qualsevol patochada s'alça al cel del gran art europeu, el CINEMA, en majúscules, d'Steven Spielberg, George Lucas i tota la colla de genis americans que van sorgir a finals dels 60, començaments dels 70 - recomano vivament el llibre 'Moteros tranquilos, toros salvajes'-, és incomprés.

Indiana Jones y el reino de la calavera de cristal es pot veure a Andorra al cinema Modern i a Tarragona, al cine Lauren i als Óscar Les Gavarres