Temps magres

Soc culè fins a la mèdula, el que significa que més d'un cop, endut per la passió blaugrana, m'he negat a veure la realitat i he defensat els colors del meu equip a capa i espasa. Els meus germans, en Joaquim i en Guillem, em van seguir durant temps en aquesta bogeria blaugrana però, afortunadament per ells, són els intel·ligents de la familia i és per això que ja se n'han adonat que no val molt la pena patir per una colla de poca-vergonyes. El Barça va malbaratar ahir, al Ruiz de Lopera, un 0-2; va caure derrotat davant d'un Betis, 3-2, que, amb tots els respectes, semblava el Milan i en Rijkaard, dec ser dels pocs que encara el defensa, va haver de demanar disculpes al soci per segon cop en un any. La primera vegada va ser després de la tràgica remuntada del Getafe i en la que vam desaprofitar un aventatge de 3 gols. La cara dels jugadors, després del partit, era tot un poema i el sentiment general era de decepció; no és acceptable que un pressumpte grup de professionals, quan més a prop té l'assalt a la primera plaça de la Lliga, abdiqui dels seus deures i es passi l'escut del Barça, i tot el que significa, per, com diuen en castellà, 'salva sea la parte'. És per això que avui vull deixar constància, indistintament del que faci el Madrid, que lo millor que li pot succeir al Barça és caure eliminat en 1/4 de final de la Champions davant el Schalke ja que si no, la topada amb la realitat pot ser extremadament traumàtica. El Barça, i en Joan Laporta, s'han instal·lat en una espècie de realitat paral·lela en la que no es prenen decisions per poder aconseguir títols però mentre, els llaurers se'l emporten altres i el temps va passant i el que abans era un cercle virtuós ara és motiu, fins i tot pels que portem el Barça a l'ADN, de vergonya i s'ha transformat en una vella i gegantesca roda punxada d'un tractor vell i robregat. President Laporta, decisions ja ! El club ha de prevaldre i, si no, tornaran els obscurs temps del 'vangaalisme' i el 'gaspartisme'; temps molt magres per ser culé.

PD En Bojan, a la imatge, és dels pocs que se salven de la crema. Cal fer foc nou !