Misèria moral

Escric aquestes línies quan l'inquilina del pis que aquest matí ha esclatat al cor de la Verneda, barri de Barcelona, encara no ha aparegut i, per tant, no ha pogut donar la seva versió dels fets. El que està clar és que avui, a dos quarts de deu, funcionaris judicials s'han presentat a casa seva, el pis que llogava, per tal de procedir amb l'ordre de desnonament emesa per no pagar els rebuts del llogur. Testimonis dels fets apunten que a les 7.00, segons recolleixen diversos mitjans de comunicacions, l'han vist sortir de casa amb dues bosses de plàstic plenes. A les 7.30 el seu pis, per una fuita de gas, ha volat pels aires i s'ha endut per davant la vida de tres germanas que, a la casa del cantó, esmorçaven tranquilament. Vagi per davant que tothom és innocent fins que es demostri el contrari i que s'ha de preservar la pressumpció d'innocència d'aquesta senyora però, serà influència de 'Les Benignes' d'en Jonathan Littell, que no em puc estar d'afirmar, amb tota contundència que la persona en qüestió viu en la més trista de les tristes situacions: la misèria moral.

Aquesta dona està incapacitada per viure en societat, per conviure, ja que és incapaç, com ha quedat demostrat amb tota mena de tràgiques conseqüències, d'entendre que les seves accions repercuteixen en els altres. I això que, estic plenament convençut, que, quan obria la clau del gas - és una hipòtesis- cercava venjar-se d'una situació que considerava injusta, desconec si amb raó o sense. A més, mentre fugia - és un suposar- segur que va pensar en el llogater i se'n va enrecordar de tot el seu arbre genealògic. Però el fet és que com aquesta senyora ha avantposat el seu desig de venjança al bé comunitari, avui hi ha una muller que ben aviat enterrarà els seus tres fills. Va sent hora de recuperar una altra sèrie de valors que els que hem tingut fins ara, si no volem que casos com aquests es repeteixin.

PD La imatge del post està treta de la web www.telenoticies.cat