Doncs ja està. Ha començat la Lliga de primera divisió , em costa dir-li 'adelante', i el Numància s'ha imposta al Barça per un gol a zero. Els blaugranes varen poder donar-li la volta al marcador en diverses ocasions però el travesser i la jubilació mental de Thierry Henry que va començar tot just va trepitjar el Camp Nou, van fer que el Barça comenci la Lliga amb zero punts.
El fet, en si mateix, no és preocupant. Perdre és una de les tres possibilitats que es plantejen quan un disputa un partit de fútbol i molt millor perdre el primer partit de Lliga que no l'últim, en el que t'estàs jugant el títol. El que resulta francament sorprenent és el recurs fàcil al tòpic dels mitjans de comunicació que han analitzat el partit i el fet que no n'hi hagi cap que hagi deixat constància que el Barça, com equip, ha baixat un esgraó. M'explico. Mentre teniem en Ronaldinho sabiem que, tot i que el Gaucho no tingués el dia, es podia esperar un cop de geni que desencallés partits complicats com el d'ahir; en haver renunciat al talent, el Barça s'encomana a Leo Messi i, quan aquest no està inspirat, no hi ha ningú capaça de trencar defenses numantines com la palplantada per l'equip sorià a l'estadi de Los Pajaritos. Més val que ens n'anem fent a la idea però la màgia, l'intangible que fa del fútbol un esport maravellós, ha volat lluny del Camp Nou ! Tant de bo m'equivoqui !
PD En Pep Guardiola té una tasca molt difícil per davant i si no ens volem carregar part del patrimoni sentimental del Barça, més val que li donem una mica de temps així doncs: tranquil·litat i bons aliments !
No hay comentarios:
Publicar un comentario