Toc d'Atenció

La moció de censura contra Joan Laporta no ha triomfat. L'Oriol Giralt, impulsor de la mesura, va aconseguir un bon resultat, el 60%, però es va quedar a 6 punts percentuals del que marquen els estatuts del FC Barcelona per aconseguir fer fora a l'actual Junta Directiva i convocar eleccions. Fins aquí, tot normal.

Les reaccions al resultat de les urnes han demostrat que aquesta era una moció més personalista que no pas barcelonista. En Giralt, i els que li han donat suport, cercaven acabar amb en Laporta i per això recorren a un argument tant fastigós com que fa 10 anys el president Laporta, aleshores censurador de l'etern Nuñez, va assegurar que tot i guanyar la moció, en Nuñez havia de dimitir ja que tenia un 40% del barcelonisme està en contra. Utilitzo un adjectiu contundent perquè demanar que algú sigui coherent amb un pensament de fa 10 anys, és negar-li la capacitat d'evolucionar, de progressar, al president Laporta. És veritat que estem fets d'un material inamovible, sòlid, que se li en diuen conviccions, però també és cert que no naixem ensenyats, i que l'experiència serveix per redreçar un rumb que només els fanàtics insisteixen en mantindre inamovible.

En Laporta de l'Elefant Blau era un Laporta innocent, que volia cambiar el món i sense experiència de poder. En Laporta del 2008, és un president que ha guanyat 2 lligues, una Copa d'Europa - la segona en més de 100 anys d'història del club- i una supercopa i que ens ha donat el millor futbol del continent. En Laporta del 2008 és un president que s'ha equivocat en moltes coses, que ha desatès les seccions, però a qui resulta absurd intenta desallotjar d'una plaça que ha aconseguit passant tres cops per les urnes, argumentant que un cop a l'aeroport es va baixar els pantalons o que té passió pels loros.

Tot i això, aquest humil blogger voldria fer una crida a la grandesa de Laporta perquè entengui que el resultat d'aquesta moció no és un vot blanc, sinó un toc d'atenció, una demanda d'excel·lència, de virtuosisme - el famós cercle- que fa temps que ha abandonat l'actual president del Barça. Per això, se li dóna una oportunitat de redreçar el rumb dels darrers dos anys i això passar per marcar el camí cap a la resurrecció i anar-se'n a casa amb la satisfacció de la feina ben feta.