2008, l'any de la il·lusió

Entre els bon propòsits que he fet per aquest any que avui estrenem hi ha el de actualitzar més sovint el blog. Quan vaig iniciar aquest dietari, la voluntat era fer un post cada dos/tres dies. Ara no tinc valor per posar-me una mitjana de posts però si que intentaré actualitzar més sovint. Em ve de gust, aquest, l'any de la il·lusió, rellançar aquest petit espai de la bloc. I per començar, voldria comentar el titular d'aquesta entrada.

M'atreveixo a definir l'any que tot just avui estrenem com l'any de la il·lusió ja que s'acosten canvis, canvis importants i surtim d'un periode especialment trist i decepcionant. No entraré en vicissituds personals - que també n'hi ha hagut, però prefereixo comentar-les amb els amics amb una cervesa de per mig- i si que voldria passar, de volada, no potser de cap altra manera per la política, el cinema, el Barça, tres de les meves grans passions. Més endavant tindré temps d'allargar-me amb altres temes que m'interessen.

Comencem pel començament, com manen els clàssics, i fixem-nos que el dia 9 de març, a la cantonada, tenim eleccions generals. S'enfronten dos models diferents d'entendre Espanya, dos models diferents d'entendre la funció pública mentre un, en Zapatero, s'ha distingit per posar-se en jardins d'on ha sortit tant bonament com ha pogut - i hem acabat rebent els de sempre- l'altre, en Rajoy, sembla que abandona una determinada manera de fer política. Els ciutadans tindran la darrera paraula i crec que el projecte Zapatero està esgotat. Dic lo d'esgotat ja que el president Zapatero va afirmar que per la propera legislatura buscaria el suport dels nacionalismes moderats - CiU i PNB- i, sincerament, per acabar fent el que han fet tots els presidents de la democràcia no calien tantes alforges, ni tanta Espanya federal, com molt bé ha dit en Miquel Iceta qui, no fa gaire, assegurava que en Zapatero no era, ni de bon tros, federalista. Així doncs, ara que la butxaca apreta s'han d'afrontar els possibles problemes que vinguin amb energies renovades.

Passem pàgina i nem a parar al cinema, la meva gran passió. Aquest serà l'any del retorn d'Indiana Jones i de Rambo, dos superherois antagònics però no per això menys interessants. En Harrison Ford es tornarà a posar a la pell del doctor Jones i això pels amants del cinema clàssic d'aventures és una gran notícia. El retorn d'en John Rambo és, pels nostàlgics, una gran noticia. Més enllà de suposats estudis polítics de la figura del militar, Rambo és sinònim d'adrenalina, d'acció pura i dura i l'espectador, amb dos dits de seny i sense gaires prejudicis, sap amb que s'ha de quedar i amb que no. D'altra banda, prometen i molt la darrera pel·lícula dels Coen, 'No es país para viejos', basada en una novel·la del gran Cormac McCarthy, i el nou Batman, el meu superheroi favorit.

Pel que fa al Barça, discrepo del company Jordi Salvat qui afirmava, en el seu molt recomanable blog, que tant Rijkaard com Ronaldinho, havien de marxar. En Ronnie si, perquè el projecte ni el motiva, ni l'interessa, però en Frank Rijkaard, el responsable d'una de les millors temporades de la història del Barça, hauria de tenir el crèdit suficient per poder intentar adreçar la nau cap a bon port. Els culès hauriem de recordar que el Barça - per molt que ens l'estimem- no és un equip campió, no té mentalitat victoriosa com sempre ha tingut el Real Madrid i estic segur que si ells fossin els que estiguessin 7 punts per sota, segur que intentarien posar-nos la por al cos per intentar retallara distàncies. Nosaltres, en canvi, tenim ganes de tallar algun cap. Si fem cas del nostre himne, el 'tots units fem força', podrem girar la truita amb il·lusió.

Ja està, ja he acabat. Ha estat un post especialment llarg que demostra les ganes que tinc de tornar a escriure, de tornar a recuperar aquest espai. Només em resta desitjar-vos un molt bon any a tots i que els vostres desitgos els pogueu fer realitat durant aquests propers 366 dies.

PD Il·lustro el post amb un imatge d'en Homer recollint la decoració de Nadal de casa seva. Per què? Doncs perque si i també per recordar que el Nadal, tot i que encara quedin els reis, està a les acaballes i hauriem de mirar de mantenir el seu esperit - l'autèntic, no el comercial- durant tot l'any i no el dia 7 de gener desar-ho tot en una caixa.