viernes, 4 de enero de 2008

Viaje a Darjeeling (una petita joia)


Estic entusiasmat. Em perdonareu la confessió personal però és que acabode veure 'Viaje a Darjeeling' i ara escric aquest post sota el ritme de 'Les Champs Elysees' d'en Joe Dassin, magnífica canço que clou, de manera magistral, una pel·lícula extranya on les hi hagi però alhora profundament intel·ligent i divertida.


Nou treball d'un tipus molt extrany, en Wes Anderson, 'Viaje a Darjeeling' reuneix a tres actors soberbis - Owen Wilson, Jason Schwartzmann y Adrien Brody, aquest últim cau molt millor quan no surt als papers acompanyat de l'Elsa Pateky- que es posen en la pell de tres germans que inicien un viatge espiritual per la índia. La pel·lícula no té res de pesat i si d'humor fi - no tinc res contra la sal grosa però a vegades cal combinar per tal de no tornar-se un ase- a més d'una història sumament ben escrita i que conté cops d'humor absurd senzillament genials. A més - cosa rara en els temps que corre- no atrapa a l'espectador a base d'efectes especials sinó que s'enrecorda que el cinema és imatge i so i posa aquests dos elements al servei d'una història divertídisima, conmovedora i optimista, lluny del pesimisme existencial que tant m'havia allunyat dels primers films d'en Wes Anderson - entre altres 'Academia Rushmore', un éxit que mai vaig acabar d'entendre- .


Els qui em coneixen saben que sóc un gran aficionat al cinema i feia temps que el setè art no conseguia il·luminar-de d'aquesta manera. Realmente, Viaje a Darjeeling és una autèntica joia i si algú encara es vol posar més exquisit hauria de veure-la en versió original.




PD. Per obrir boca, el film va precedit d'un curt en el que els fans d'Star Wars podran veure els seus somnis fets realitats i gaudir d'un dels escassos nus amb els que Natalie Portman guarneix la seva carrera.