Barça

Se m’acumulen els temes sobre la taula. Per una banda, el projecte de llei del Cine de Catalunya es mereix quelcom més que un article d’opinió, potser una tesi doctoral, i tot. A l’altre cantó, l’espantós paper que un anteriorment prestigiós mitjà de comunicació està jugant en el cas de la trama investigada pel jutge Garzón. Les dades de l’atur són massa serioses com per intentar parlar-ne en tant poc espai i, a més, em manquen els coneixements necessaris com per oferir un anàlisi rigorós.

Així doncs, i vist l’estat actual de la situació, del que escriuré, avui, serà del Barça. Vull escriure sobre el Barça ja que me n’he cansat de ‘canguelos’ i tonteries vàries nascudes allà baix, a Madrid. En el moment d’escriure aquestes línies, el club blaugrana s’ha classificat per a la final de la Copa del Rey que jugarà ,el dimecres 13 de maig, a València, contra l’Athletic de Bilbao. ‘El Athletic ilusiona a España con la Copa 24 años después’, diu un dels diaris digitals més llegits del país. ‘El Barça entra en la final por la puerta de atrás’, sentencia un altre mitjà de los madriles. A servidor, habitualment tranquil, comença a esgotar-se-li la paciència amb tanta tonteria i creu que ja va sent hora de deixar anar un clar i contundent ‘mecagoencony’ i dir que el Barça és el rei de Copes, i que la guanyarà, ja que és millor equip que l’Athlètic de Bilbao; que és millor estar primer, a 4 punts del segon, que no anar segon, a 4 punts del primer; que és millor rebre el Lyon a casa, amb un empat al partit d’anada, que no haver d’anar a remuntar a Anfield; i que, definitivament, és mil vegades millor, més maco, més emotiu, més emocionant, ser del Barça que del Real Madrid. Ah ! I els dodotis i el canguelo, que se’l posin on els hi càpiga, que aquí som adults que juguem a fútbol, i no nens, o esclaus, que s’espanten davant l’amo !

Article publicat a La Manyana