Sembla inevitable que, mancant dos dies pel 31 de desembre, aquesta rebotiga estigui destinada a fer un balanç, personal i intransferible, de l’any que dimecres deixem enrere. L’adjectiu amb el que segurament molts qualificarien el 2008 és ‘crisi’ i sens dubte l’aspecte econòmic ha tingut una rellevància cabdal durant aquest 365 dies. D’en Jerome Kerviel a en Bernard Madoff; de Lehman Brothers a la patacada immobiliària; de la ‘refundació del capitalisme’ als ‘plans de salvament’; ha estat un any en que totes les notícies vinculades amb el món financer ens han fet contindre la respiració, convençuts que, tard o d’hora, ens tocarà el rebre. Sort que la selecció espanyola de futbol va decidir que anava sent hora de trencar amb la nostra maldestra història i el 29 de juny, diumenge, 40 anys després de l’anterior gesta, un solitari gol de Fernando Torres ens va fer creure que el somni d’una nit d’estiu pot esdevenir una bonica realitat.
Parlant de somnis, estic convençut que els aficionats al setè art recordarem aquest any com l’any en que es van apagar els ulls més macos de Hollywood. Paul Newman va decidir posar el ‘the end’ a la seva particular pel·lícula biogràfica i els amants del cinema ens trobem una mica més orfes. En el moment de redactar aquestes línies, m’assabento que també hem perdut el premi Nobel de Literatura, Harold Pinter, sens dubte una mala noticia.
No podria pas acabar un balanç anual sense fer un parell de pinzellades locals. A Catalunya hem debatut fins a l’infinit, i una mica més enllà, sobre el finançament i servidor l’únic que espera és que, arribin els diners que arribin, serveixin per fer front a les necessitats socials que, sens dubte, s’agreujaran durant tot aquest 2009. I a nivell de Lleida, sembla que el tema de les obres d’art sacre que estan en disputa entre Lleida i Barbastro ‘està resolt a nivell eclesiàstic’ però hi manca la resolució legal i civil. Tant de bo el 2009 posi punt i final a aquesta història ! Que tinguin una molt bona entrada d’any i que el 2009 sigui molt millor que el 2008!
Coda 1: Seria injust oblidar-me de l'extraordinària final de bàsquet masculí dels Jocs Olímpics de Pekín !
Coda 2: A veure si el Nàstic dóna una alegria !
Article, sense les codes, publicat a La Manyana
1 comentario:
capita andorra veo que es usted muy optimista, el financiamiento de cataluña es como una espina que tiene el zp en la espina dorsal y no hay forma para su gran equipo de super magnificos de poder resolverlo.
un saludo y prospero año nuevo
Publicar un comentario