Amos de l'Univers

Una de les primeres novel·les que recordo haver gaudit plenament és ‘La foguera de les vanitats’, de l’escriptor i periodista nord-americà Tom Wolfe. Crec que tenia poc més de 10 anys quan em vaig apropar a aquest llibre atret – és un mal que encara arrossego ara- pel color groc característic d’Anagrama. Recordo que vaig gaudir un munt amb les estrafolàries aventures del yuppie – ‘amo de l’univers’- que poc temps després va encarnar a la gran pantalla en Tom Hanks, i del periodista perdut, alcohòlic i bohemi, que investigava els negocis poc honestos d’en Hanks i a qui li prestava la perxa un ja sufridor d’alopècia Bruce Willis.

Explico tot això ja que no puc evitar pensar en Tom Wolfe des de que s’ha sabut el cas de l’estafa d’en Bernard Madoff. Aquest lladregot americà ha confessat als seus fills que ha estafat la fantàstica xifra de 50.000 milions de dòlars, un número que no estic del tot segur que sigui capaç d’imaginar. Ho feia des de la seva empresa al cor de Manhattan i envoltat d’una aurèola de mag de les finances que, ara per ara, fa riure. L’home, a més, va ser el president de la borsa Nasdaq, jugada que vindria a ser com deixar al llop vigilant el galliner, una mala idea de totes, totes. Són molts rics els que s’han enxampat els dits amb en Madoff ja que aquest no robava a qualsevol i havies de tenir un determinat estatus social per tal de deixar que et fotés mà a la cartera. Els entesos, com passa sempre, asseguren ara que hi havia motius per a la sospita però, com passa sempre, fins que no s’han vist amb l’aigua al coll no se n’han adonat que, com diuen els castellans, ‘no es oro todo lo que reluce’.

La caiguda d’en Bernard Madoff és la caiguda de la primera peça del castell de cartes en el qual vivim: per quan un Tom Wolfe per narrar, de formar magistral, l’ensorrament que estem vivint dia a dia?

PD Article publicat a La Manyana