El dimarts, al voltant de dos quarts de tres de la tarda, a l'alçada d'Estanislau Figueres, gairebé al tocar amb la Plaça Imperial Tàrraco, una dona de mitjana edat m'atura, en veure'm jugar amb el mòbil que duia a la mà. Em pregunta si se'l puc deixar, necessita fer una trucada. Em reté uns segons ja que no troba la targeta de la persona que vol trucar. Mentre, m'explica que s'acaba de divorciar, que no té feina i que fa dos dies que no menja. Finalment, treu les dades de contacte d'un regidor de l'ajuntament i em diu que el vol trucar, per veure si la convida a dinar. Li donc un euro - no porto gaire cosa més a sobre- perque truqui i li desitjo molta sort.
A mitjans de setmana, el periodista Eduard Castaño signa, al Diari de Tarragona, una estupenda història, per l'impacte humà, d'una dona gran, connectada a un respirador artificial, que està a pùnt de veure la seva vida en perill ja que no pot pagar la factura de la llum. El respirador necessita està connectat les 24 hores del dia. La dona depèn dels ingressos de la seva filla, 300 euros de l'estat i 500 que li passa l'exmarit, i a més té un net que viu amb ells.
Avui, a l'Avinguda Catalunya, a prop del Portal del Roser, em creueo amb un àvia que atura a unes noies joves que caminaven unes passes davant meu. Està desesperada i demana a les noies si coneixen alguna Esglèsia on li puguin donar quelcom per menjar. El marit el té invàlid a casa i, quan ja s'ha guanyat, i de sobres, el dret a descansar, ha de continuar en la lluita diària per la supervivència.
A veure com s'ho fa, aquesta nit, en Pedro Solbes per convèncer-me que no hem entrat en crisis econòmica.
A mitjans de setmana, el periodista Eduard Castaño signa, al Diari de Tarragona, una estupenda història, per l'impacte humà, d'una dona gran, connectada a un respirador artificial, que està a pùnt de veure la seva vida en perill ja que no pot pagar la factura de la llum. El respirador necessita està connectat les 24 hores del dia. La dona depèn dels ingressos de la seva filla, 300 euros de l'estat i 500 que li passa l'exmarit, i a més té un net que viu amb ells.
Avui, a l'Avinguda Catalunya, a prop del Portal del Roser, em creueo amb un àvia que atura a unes noies joves que caminaven unes passes davant meu. Està desesperada i demana a les noies si coneixen alguna Esglèsia on li puguin donar quelcom per menjar. El marit el té invàlid a casa i, quan ja s'ha guanyat, i de sobres, el dret a descansar, ha de continuar en la lluita diària per la supervivència.
A veure com s'ho fa, aquesta nit, en Pedro Solbes per convèncer-me que no hem entrat en crisis econòmica.
No hay comentarios:
Publicar un comentario