El rei, Chàvez i el 'politono'

Sembla inevitable fer referència avui a la topada reial entre Joan Carles I i Hugo Chàvez, president de la república bolivariana de Venezuela, a la clausura de la Cimera Iberoamericana del passat cap de setmana a Santiago de Xile.

Sa Majestat va respondre amb un rotund i mai vist '¿por qué no te callas?' a un Chàvez que sense venir a compte es va embolcallar amb la bandera de l'antiaznarisme per reflotar, de cara al públic veneçolà, una imatge massa malgastada per anys de perillós populisme. Arribats a aquest punt - em permetreu la nota nostàlgica - li dono la raó a mon pare quan em deia allò que mai confiis en els populistes.

Reprenc l'anàlisi per la via catalanista i em sap greu com companys de professió com l'estimat Octavi Saumell confonen el llegir amb l'escriure i no saben veure que darrera l'estirabot del Rei hi ha la voluntat de plantar-se davant un perillòs personatge que no dubta a tirar la pedra i amagar la mà. Sa Majestat es va guanyar el sou dissabte a Xile i va defensar els interessos espanyols - catalans inclosos, només cal recordar la important presència d'empresaris de la terra 'allende los mares'- davant uns demagogs que en nom d'un suposat genocidi indígena ara fa 500 anys es creuen ungits per donar lliçons de moral als Europeus.

Déu ens guardi dels salvapàtries com Hugo Chàvez o Daniel Ortega, president de Nicaragua i també participant a la picabaralla xilena. En Chàvez ha cambiat l'etiqueta de l'enemic que tot règim autoritari necessita per consolidar-se i mantenir-se: ara la dignitat nacional veneçolana no només està amenaçada per 'Mister Danger' i els seus acòlits sino per un Estat Espanyol que no fa altra cosa que intenta crear riquesa allà on el deixen.

I de coda: em meravella la capacitat de recòrrer a l'humor que tenim en aquest país. Als minuts de la ja llegendària topada ja corrien els acudits per Internet i ja s'havia fet el 'politono' amb l'esbroncada reial. Aquesta conya marinera és la que ens permet sobreviure.