miércoles, 1 de julio de 2009

Honduras

















El darrer diumenge del mes de juny hi va haver un cop d’estat a Honduras. El president derrocat, Manuel Zelaya, pretenia realitzar un referéndum que permetés la modificació de la Constitució hondurenya. El motiu que amagava Manuel Zelaya per tal de fer aquesta consulta, i sempre segons les forces colpistes, és obrir la porta a la seva reelecció en perpetuitat.


Més enllà d’acusacions que encara s’han de provar, el fet és que una part de l’exèrcit hondureny, en un cop d’estat en tota regla, ho reconegui Obama o no, va detenir al president Zelaya al seu domicili, el va embarcar en un avió rumb a Costa Rica i des d’allí, on va estar-s’hi poc menys d’un dia, el president Zelaya va buscar suports en diferents organismes internacional on tots, la Casa Blanca inclosa, l’han reconegut com l’actual president hondureny tot i el nomenament de Roberto Micheletti, fins al moment president del Congrés hondureny i nomenat per aquesta mateixa cámara com a president interí del país.


Es tracta d’un cop d’estat postmodern en el que no se li diuen a les coses pel seu nom i que, a l’entendre d’aquest columnista, són les restes dels vuit anys de govern Bush. M’explico: els colpistes aseguren que ells no han fet cap cop d’estat i es limiten a asegurar que han complert amb la llei i que si Zelaya torna a Tegucigalpa anirá dret a la presó. Els colpistes hondurenys cobreixen els sesu actes amb tota la verborrea d’aquests extranys temps líquids que vivim. Les coses són com són i, sigui quina sigui la motivació, accedir al poder per les vies de les armes és un cop d’Estat aquí i a qualsevol part del món. En un enfrontament com el que viu Honduras s’ha de lluitar per preservar el significat de les paraules, l’única garantia de poder accedir a la veritat.


Deia, també, que la situació del páis centreamericà és fruit de la política del president del Bush i ho justifico afirmant que la manca d’atenció que el darrer president dels Estats Units va dedicar a Llatinoamericà va obrir la porta al populisme petroler de Chávez, curiós aliat d’un antic terratinent com Zelaya i que poc ha trigat en afirmar que derrocaran a Micheletti; i al feixisme, representat pels colpistes hondurenys i que va donar cobertura a tantes i tantes dictadures que van obrir les venes d’Amèrica Llatina ara ja fa tants anys que la ferida semblava cicatritzada. Per desgràcia, ens equivocàvem !



Article publicat a La Manyana






PD Les fotos d'aquest post me les envien directament d'Honduras i mostren l'enfrontament entre l'exèrcit i els ciutadans que s'oposen al cop d'Estat.Pel que em comenten, hi ha ciutats que s'han aixecat en contra dels colpistes ¡Ánimo Gaby!

2 comentarios:

Anónimo dijo...

L'expresident Zelaya va violar repetidament la llei i la constitució, i l'exèrcit s'ha limitat a obeïr les ordres dels tribunals i del congrés. El nou president també ha sigut nomenat pel congrés. Per tant, no es pot dir que sigui un cop d'estat, sinó una tornada a la normalitat legal del país.

Capitandorra dijo...

Benvolgut Martí,

Abans de tot, disculpa que no t'hagi respòs abans. Porto uns dies una mica liat. Desconec la constitució hondurenya però m'imagino, com totes les cartes magnes, que preveuen els mecanismes suficients per tal de fer fora al governant de torn en cas de que se salti la llei. La intervenció de l'exèrcit també està regulada pel marc legal corresponent i tinc els meus seriosos dubtes que entre les seves tasques s'hi trobi fer fora del país a un president a punta de fusil. Es pot estar d'acord o no amb Mel Zelaya, però la realitat és tossuda i desposseir a un president a cop de pistola és un cop d'estat.

Moltes gràcies i rep una forta abraçada