Llegeixo al Diari d'Andorra que el cine Principat tancarà les seves portes el diumenge, amb el passi de la darrera pel·lícula d'en Clint Eastwood, 'Gran Torino'. És una notícia que, personalment, m'entristeix molt. Hom, que es confessa nostàlgic, té molts dels seus records d'infància lligats a aquesta sala antiga, amb platea i amfiteatre d'altres èpoques. L'emoció que vaig sentir en aquella sala gran i atrotinada en marcà tant que, en quant vaig haver de triar els estudis, vaig decidir decantar-me pel cine, a veure si era capaça de capturar aquella màgia que només una sala gran, i un pèl atrotinada, com la del cine Principat et pot donar.
Recordo, com si fos ahir, l'estrena de Titanic, d'en James Cameron. La cúa donava la volta a la cantonada i, entre el públic assistent, s'hi trobava una senyora que, segons em va confessar, feia 30 anys que no trepitjava una sala de cine i que, per si li entrava gana, havia preparat una gran truita de patates. Quan es va estrenar Jurassic Park, la primera, la bona, la d'Steven Spielberg, el públic cridava de terror en veure el baf del velociràptor sobre el vidre de la porta de la cuina, on s'hi amagaven els dos crios. En aquella sala vaig intentar algun flirteig que altre que em guardaré molt de dir com van acabar.
En definitiva, una trista notícia i m'encantaria que, enlloc de la botiga de torn, la sala es guardés com un futur museu del cinema a Andorra, als Pirineus, i no es malgastés mig segle d'història.
PD La imatge de la foto no és del cine Principat, però és que m'ha estat impossible trobar-ne sense recórrer al pirateig.
2 comentarios:
Res home, els multicines de Carlemany seran ben macos...
Els records de molt jovenet que tinc del Cine Principat són anar a veure Disclosure ("Acoso", de la Demi Moore i el Michael Douglas) amb amics de classe i d'amagat dels pares. I també "Solo en Casa" i quasi cagar-me de riure.
Molt bona l'última del Clint Eastwood. La vaig anar a veure fa un parell de setmanes.
Hola Martí,
Moltes gràcies i disculpa que hagi trigat tant en respondre. Estic convençut que els multicines de Carlemany seran ben macos però, que vols que t'hi digui, aquella olor de crispetes ràncies del Principat, el tapís vermell de les parets, els lavabos que semblaven d'una altra època, la sala, gran i espaiosa, com poques d'avui en dia, la senyora francesa que venia les entrades quan encara costaven 400 pessetes...El Principat ha estat molt present en la història de tots nosaltres i, canviar-lo per uns multicines nous i super-eficients, em fa posar nostàlgic...Imaginat que sóc nostàlgic amb el tema que fins i tot col·leccionava, durant l'època de les pel·lícules que comentes, els programes del cine....
Totalment d'acord pel que fa al Clint Eatswood, cada peli que passa és més i més gran....
Records i espero que vagi tot molt bé
Publicar un comentario